LA VALL DE LORD

Crec que es podria resumir amb una sola paraula: "preciosa".
Com cada Dissabte Sant es va fer la 22na. caminada popular per la Vall de Lord. La sortida i l'arribada a Sant Llorenç de Morunys. Cada any les canvien i es va sortint i arribant des dels  diferents municipis que la composen: La Pedra i La Coma, per exemple.
Hi havia inscrites unes 1500 persones que pel que es veu va ser  tot un èxit.
Es van recórrer els avencs de Vilamala, l'embassament de la Llosa del Cavall i el santuari de la Mare de Déu de Lord. Dit així sembla que es va fer en un moment però els 17 km que composaven l'itinerari es van haver de fer en més de sis hores. La dificultat del terreny, hi havia trams que no seguien cap camí i es ficaven dins les baumes, la quantitat de gent, s'havia d'anar en fila índia segons quins llocs, els pendents molt pronunciats, les parades als controls entre d'altres coses van fer que el ritme de la caminada s'anés interrompent i la marxa fos lenta.
Malgrat tot, el dia radiant, ni un núvol, el bosc molt verd, olor de farigola per tot arreu, vistes esplèndides i l'embassament que semblava un llac. No es podia demanar més.
En els controls donaven avituallament: xocolata desfeta amb coca, entrepà amb botifarra cuita a la brasa allà mateix, beguda, fruita, i un polo. En un d'ells hi havia un grup d'homes ja grans que amenitzaven la parada tot tocant l'acordió, com en un aplec,vaja!
A l'arribar a la meta es podia beure clara d'un porró i regalaven com a record una mini ampolla de cava.
Senzillament, rodó.
Aquestes zones del Solsonès són poc conegudes i és una llàstima.
Gràcies a les caminades, que ara s'han posat de moda, es pot conèixer una mica més el nostre territori.

informació sobre la caminada i els llocs per on es passava

OCHO APELLIDOS VASCOS

Rafa (Dani Rovira) es un joven señorito andaluz que no ha tenido que salir jamás de su Sevilla natal para conseguir lo único que le importa en la vida: el fino, la gomina, el Betis y las mujeres. Todo cambia cuando conoce a la primera mujer que se resiste a sus encantos: Amaia (Clara Lago), una chica vasca. Decidido a conquistarla, se traslada a un pueblo de "las Vascongadas", donde se hace pasar por vasco para conseguir que le haga caso. Adopta el nombre de Antxon, seguido de varios apellidos vascos: Arguiñano, Igartiburu, Erentxun, Gabilondo, Urdangarín, Otegi, Zubizarreta y… Clemente. 

Molt divertida. És per anar-la a veure. L'argument és senzill i des de l'inici ja es veu com acabarà.  El que val la pena és el diàleg. S'ha d'estar atent per enganxar bé els comentaris (són ràpids responent els protagonistes), l'accent d'origen, les paraules indígenes, expressions, etc.
Molt bé els protagonistes. Genial: el que fa de Rafa, el pare de la noia i la Carmen Machi. Pel meu gust potser la més fluixeta és la que fa d'Amaia.
Sensacional l'entrada al País Basc, no badeu!!!!!

EL PRECIO DEL CEREBRO

Elpreciodelcerebro from cienciesocials

6 D'ABRIL

Decidir-se per llevar-se molt d'hora un dia de festa per anar fer esport no és cosa molt normal. En principi quan algú em deia que ho feia el titllava de grillat.
Mira que no aprofitar un diumenge per dormir i no fer res!!!!!!!!
Ara resulta que sóc jo la que ho fa!!!!!
A quarts de set del matí,  DIANA. Barcelona encara a les fosques. No m'hauré equivocat d'hora?
Per desgràcia, no. A mesura que vaig fent els preparatius el dia es va llevant i pel que sembla no hi haurà ni un núvol. Millor, genial. Em resulta molt depriment haver de caminar pel bosc, mirar el cel i veure'l gris i fosc.
La sortida és a Montcada i Reixac i l'arribada a Molins de Rei.
Encara que l'organització et doni un mapa amb l'itinerari m'agrada buscar els llocs en el google maps o en el earth que és més "chulo" per saber exactament què em trobaré.
Pel que sembla el recorregut es farà per la serra de Collserola però pel vessant de darrera de Barcelona. Unes 8 hores es calcula el temps màxim per fer-lo.
Hi vaig sola. La meva màxima preocupació és no perdre'm perquè no tinc cap sentit de l'orientació i els mapes i planos no em serveixen de res. Aquesta preocupació la comento amb la persona de l'organització que  fa el control de sortida i em diu que serem molts i que això serà impossible. Això espero! i per si de cas arrenco a còrrer darrera un grup que començava a caminar.
L'inici terrorífic, un turó, diria, més que un turó!!  perquè puja, puja, puja, ...i començo a bufar. Penso que si això és només el principi hauré d'agafar el tren de tornada perquè no aguantaré. Però com allò que es diu que després de la pujada ve la baixada, és així, doncs perfecte,  es pot anar descansant i sobretot seguint!!!!
De quan en quan entre els arbres es pot mirar el paisatge. Barcelona es veu genial, el Tibidabo d'esquena únic i Collserola resulta que té molts arbres i moltíssima vegetació. No ho hauria dit mai i tan a prop de la civilització!!!! Espais naturals verdíssims i nets!!!!
Vam caminar només un trosset per la carretera de les aigües, vam creuar l'arrabassada i la carretera de Molins, aquí es va acabar tot contacte amb "l'asfalt". La resta de l'itinerari va ser per camins forestals i per xaragalls una mica difícils de passar perquè també eren molt estrets.
Pujades i baixades, pujades i baixades, pujades i baixades i anar fent .
No vaig caminar sola. Sempre hi havia algú/ns davant o darrera. Així i tot em/ens vam perdre. Havíem de seguir els rètols que marcaven la ruta perquè seguíem un camí de Gran Recorregut (GR), el mediterrani,  que ve't a saber d'on venia, no es veien prou bé i també perquè quan vas caminant has de mirar molt al terra per no ensopegar, mirar el paisatge, xerrar i un es despista.  De totes maneres hauríem arribat a lloc perquè es podia preguntar als  CICLISTES!!!! no n'havia vist mai tants!!! i sortien dels llocs més inverosímils!!
L'organització  molt eficient. Ens van donar galetes, xocolata, entrepans i fruita en els diferents controls. L'aigua com sempre en càntirs.
Que bonic que es veu Molins de Rei després d'haver caminat més de 6 hores!
Quina il·lusió i satisfacció sents quan passes l'últim control!!!! No se sap com però s'arriba.
Crec que després d'aquesta experiència em tornaré a llevar d'hora per fer-ne una altra de caminada. Qui m'ho havia de dir! Ha estat genial!!!
No explico com estava a la tarda. Literalment empotrada al sofà.

EL GRAN HOTEL BUDAPEST

curiositats de la pel·lícula

II MARXA DELS MONESTIRS

II Marxa dels Monestirs: Pedralbes-Sant Cugat

aquí ja hi surt tota la informació

Monestir de Pedralbes

Monestir de Sant Cugat

DEL BESÒS AL LLOBREGAT

6 d'abril

HI HA TRES OPCIONS

1) Itinerari llarg (29,5 km aprox.).- Comprèn tot el recorregut entre Montcada i Reixac i Molins de Rei ; serà obligatori efectuar, com a mínim, una parada amb 30 minuts de descans al control de pas i avituallament situat al Baixador de Vallvidrera.
2) Itinerari mitjà (17 km aprox.).- És el primer tram de la caminada comprès entre Montcada i Reixac i el Baixador de Vallvidrera. Fer aquest recorregut ja dóna dret a optar al pin corresponent al final de la temporada.
3) Itinerari curt (12 km aprox.).- Es tracta del segon tram de la caminada comprès entre el Baixador de Vallvidrera i Molins de Rei. Fer aquest recorregut ja dóna dret a optar al pin corresponent al final de la temporada.
Notes:
No hi ha inscripció prèvia per a la participació a la caminada, solament cal presentar-se al punt de sortida a l’hora establerta per a cada itinerari.
En el moment de la sortida es donarà la documentació necessària i adient per a poder realitzar la caminada sense dificultats tècniques.
La realització de qualsevol dels tres itineraris dóna dret a optar al pin corresponent al final de la temporada

ITINERARI LLARG

Lloc de sortida: Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys).
Hora de sortida: a les 8 en punt.
Lloc d'arribada: Molins de Rei (pl. de la Creu)
Hora límit d'arribada: 16:00 h
Distància: 29,500 km aprox.
Durada aproximada: 8:00 h
Avituallament i control de pas: Portell de Valldaura (8:30-11:00 h), Baixador de Vallvidrera (9:30-13:30 h (*) i Santa Creu d'Olorda (10:00-15:00 h).
(*)ATENCIÓ: El control del Baixador de Vallvidrera es tancarà, per als que facin aquest itinerari, a les 13:30 hores. Qui hi arribi més tard oficialment no podrà continuar a la caminada.
Recorregut previst:
Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys), cementiri de Montcada, coll de Montcada, pont Autopista A-18, can Catà, portell de Valldaura (control), turó de Valldaura, Pas del Rei, turó del Maltall, Vista Rica, coll de l'Erola, coll de la Vinyassa, font d’en Canet, escola Xiprer, Centre d'Informació del Parc de Collserola, Vila Joana, Baixador de Vallvidrera (control), collet de can Sauró, turons de can Pasqual, turó de can Serra, Santa Creu d'Olorda (control), can Ribes, Castellciuró i Molins de Rei (pl. de la Creu).

ITINERARI MITJÀ

Lloc de sortida: Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys)
Hora de sortida: 08:00 h en punt
Lloc d'arribada: Baixador de Vallvidrera
Hora límit d'arribada: 14:00 hores
Distància: 17 km aprox.
Durada aproximada: 4:30 h
Control i avituallament: Portell de Valldaura (8:30 -11:00 h).

Recorregut previst:
Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys), cementiri de Montcada, coll de Montcada, pont Autopista A-18, can Catà, portell de Valldaura (control), turó de Valldaura, Pas del Rei, turó del Maltall, Vista Rica, coll de l'Erola, coll de la Vinyassa, font d’en Canet, escola Xiprer, Centre d'Informació del Parc de Collserola, Vila Joana i Baixador de Vallvidrera.

ITINERARI CURT
Lloc de sortida: Baixador de Vallvidrera
Hora de sortida: 10:00 h en punt
Lloc d'arribada: Molins de Rei (pl. de la Creu)
Hora d'arribada: de les 16:00 hores
Distància: 12 km aprox.
Durada aproximada: 3 h
Control i avituallament: Santa Creu d'Olorda (10:00-15:00 h).

Recorregut previst:
Baixador de Vallvidrera, collet de can Sauró, turons de can Pasqual, turó de can Serra, Santa Creu d'Olorda (control), can Ribes, Castellciuró i Molins de Rei (pl. de la Creu).

OBSERVACIONS

- Es recorda que la pluja o el mal temps no seran motiu de suspensió de la caminada.

SENYALITACIÓ

- Es tracta d’una caminada per la serra de Collserola que segueix l’itinerari del GR 92 en aquest indret, per tant, s’han de seguir les marques que caracteritzen els Senders de Gran recorregut (GR), que són en color blanc i vermell:

Pintura

Placa a Collserola

- La senyalització del GR 92 a la serra de Collserola està feta a base de plaques clavades a pals indicadors del parc. En uns punts concrets i en un tram de la part interior del nucli urbà de Molins de Rei aquesta senyalització se substitueix o es reforça amb fletxes i cintes de plàstic verdes del Barnatresc.

- No s’ha de fer cas d’altres marques que les indicades.

- Per qualsevol incidència que es pugui produir al llarg de la caminada es pot trucar al telèfon: 616 672 173

ADVERTIMENTS

• Cal tenir present que la major part del recorregut és fa per camins i pistes de muntanya sense asfaltar i que això requereix portar un calçat adequat.

• S’ha de comptar que, a més de la longitud de la caminada (en els tres itineraris) hi ha molt pocs trams a peu pla, que els desnivells acumulats arriben a ser considerables (fins a 630 de pujada i 625 de baixada) i que això requereix un entrenament i una condició física adequats a una activitat que representarà un esforç important als participants.

• L’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès no es fan responsables en cap aspecte dels danys i/o perjudicis que els caminadors es puguin causar a si mateixos i/o a terceres persones.

• La direcció de la caminada podrà no autoritzar la participació a aquelles persones que el seu equipament i/o que les seves condicions físiques no responguin, segons el seu criteri, als mínims que la caminada requereix.

EQUIP ESCOMBRA

Un equip escombra sortirà de Montcada i Reixac després de tancar la sortida i anirà fins a Vallvidrera, si aquest equip arriba a Vallvidrera abans de les 13:30 hores s’esperarà a aquesta hora i a continuació es tancarà el control per als que facin l’itinerari llarg i sortirà un segon equip escombra fins a Molins de Rei
Si a les 13:30 hores no ha arribat el primer equip escombra, es tancarà el control per als que facin l’itinerari llarg i sortirà el segon equip escombra cap a Molins de Rei. A partir de les 13:30 hores a tots els participants que arribin a Vallvidrera se’ls recollirà el full de ruta i oficialment no podran continuar la caminada, si ho fan serà per al seu compte i sabent que no trobaran la senyalització de reforç, ni els controls de pas i d’avituallament i que darrera seu no hi ha ningú que els pugui donar una informació en cas necessari.
Els punts de control i els d’arribada es tancaran a l’hora establerta o quan hi arribi l’Equip Escombra, encara que sigui abans de l’hora límit establerta.

MITJANS DE TRANSPORT PÚBLIC

Accés a l’inici dels itineraris llarg i mitjà a Montcada i Reixac
Renfe.- Tel. 902 240 202 (consultar horaris)
Línia: Barcelona – Massanet
(estacions a Barcelona: Sants i pg. de Gràcia; baixar a l’estació Montcada i Reixac). Aquesta és l’estació de tren més propera al punt de sortida.
Línia: Barcelona - Terrassa - Manresa
(estacions a Barcelona: pl. Catalunya i Sant Andreu; baixar a l’estació Montcada i Reixac –Manresa).
Transports Municipals de Barcelona.- Tel. 933 187 074 (consultar horaris)
Bus des de Barcelona (Fabra i Puig) amb final a l’inici de la caminada: línia 96
Accés a l’inici de l’itinerari curt i final de l’itinerari mitjà al Baixador de Vallvidrera
FGC.- Tel 932 051 515 (tren cada 5 minuts)
Línia: S 1 Terrassa - Barcelona
Línia: S 2 Sabadell - Barcelona
Final de l’itinerari llarg i de l’itinerari curt a Molins de Rei
Renfe.- Tel. 902 240 202 (consultar horaris) (estació a menys de 200 metres del punt d’arribada). Línia: Sant Vicenç de Calders - Vilafranca - Barcelona
Soler i Sauret.- Pg. Pi i Maragall, 54.- tel. 936 680 420 (consultar horaris)
Bus línea: Molins de Rei – Barcelona.
NOTA: Aquesta informació està subjecta a canvis

POSSIBLES VISITES

Us començo la lista de llocs que podríem anar a visitar, la Mercè va comentar de fer-ho un cop al mes.
Vosaltres aneu afegint o bé aneu votant.
S'ha dit:
Monestir de Pedralbes: Elisabet, Núria,
Casa Lleó Morera
Casa Ametller
Palau Güell
Exposició CaixaFòrum:  Mediterrani, del mite a la raó
MNAC: romànic o gòtic

Museu d'Història de Barcelona 
En aquest enllaç es pot veure gran quantitat de visites possibles que organitza aquest museu. És per no posar-les totes.

També estaria bé pujar al Tibidabo o visitar la torre de telecomunicacions o l'observatori Fabra.


ABRIL on anem?

He estat mirant el bus turístic. Els bitllets valen 27€ un dia i 35€ dos dies. Es pot agafar les rutes que es vulguin i pujar i baixar per visistar.
També he descobert  que pagant 30€ pots visitar els museus: Fundació Tàpies, CCCB, MNAC, Fundació Miró, Museu Picasso. El ticket dura 3 mesos. Això és de cara el turisme, ara s'hauria de veure cada museu quins descomptes té per la tercera edat, per exemple

LAND ART SOBRE NEU

VISITA A L'HOSPITAL DE SANT PAU

fotos impresionantes del 2013

el triunfo de los mediocres

RAMON CASAS

SOSTRES

EL METRO

Diumenge, dos quarts d'onze del matí, línia 4 direcció Fòrum.
Acostumo agafar-la els diumenges o bé dissabtes perquè em desplaça cap a la platja on hi camino una estona.
Sorpresa!  Ple de gom a gom! Fins ara no era habitual, es podia seure de seguida. Vaig pensar que com que feia molt bon temps la gent volia sortir  i respirar aire de mar, però com vaig descobrir més tard hi havia altres motius.
Un cop instal·lada i ben agafada, no per tafaneria sino per avorriment (penseu el que volgueu), el trajecte és llarg, em vaig dedicar a observar qui tenia al meu voltant.
M'hagués agradat tenir llapis i paper per anotar el que veia. Globalització total. Espectacular.
Crec que hi era TOTHOM i quan dic tothom vull dir tothom. Ara que hi penso no tothom ben bé hi faltaven els xinesos i els japonesos, on deurien ser? davant la Sagrada Família fent fotos? o en el seus basars venent còpies de Buitton? agafen el metro alguna vegada? La propera  m'hi fixaré.
Al meu costat hi havia una noia crec que boliviana pel barret que duia, després ho vaig saber segur, vestida per les grans celebracions, rodoneta i plena de volants de colorins. Anava molt maquillada i pintada amb tons poc afavoridors. Sobre el llavi se li veien petites gotes de suor que tant podien ser de calor com de la vergonya que devia passar perquè tothom se la mirava, Cabell molt trenat, tibant i molt negre. A sobre, collarets, anells, polseres i més collarets i més polseres i ....tot dauradíssim.
Una mica més enllà n'hi havia dues més, també vestides de festa,  acompanyades per un parell d'homes, baixets però "chulines" amb barrets plens de plomes de colors verds. I davant la porta, just davant, n'hi havia una altra que pentinava a una noia asseguda a terra. Amb tota la tranquil·litat del món li feia les trenes fins i tot amb les extensions de cabell correponents. Els passatgers quan entraven al vagó es quedaven sorpresos, elles ni s'inmutaven, seguien i tampoc es bellugaven de lloc. La gent les havia d'esquivar però no ho feien gaire bé perquè badaven. Ningú va arribar a caure sobre  ningú, però.
També hi havia mames, papes, nens en cotxet, sense cotxet, joves amb skates, marroquins, paquistanesos amb els seus mòbils, gent de color, guiris blanquets, nenetes rossetes amb tirantets, iaios que es queixaven en veu molt alta de que hi havia massa gent, iaies que no els feien cas,....
Unes parades més enllà van pujar els que faltaven: "el macho ibérico" i la seva "Manola".
Genial!
Ell estarrufat com un gall dindi i ella "melosa y cariñosa" fent-li petonets amb una expressió a la cara de satisfacció com si als que tenia al seu voltant ens estigués dient: "este hombre es mio". I ben "suyo" vaig pensar.  Edat uns cinquanta justets. Ell vestit  amb roba de ciclista, de negre i arrapadet que se li marcaven els bíceps, tríceps i alguna cosa més, amb la bicicleta que li feia conjunt. Ella vestida amb pantalons apretats, se li marcava molt el cul, sabates de  taló d'agulla, caçadora texana i llavis molt vermells. Ell repentinat, engominat, ondulat. Ella amb  cabells massa negres per l'edat que semblava tenir. Ell també.Tots dos parlant en veu altíssima que encara que no vulguessis es feien observar i sentir. País!
De cop i volta,  parada a la Barceloneta i comença a baixar gairebé tothom. Com que vaig veure que la noia que tenia al meu costat també es disposava a baixar no em vaig saber estar de preguntar-li d'on era i perquè anava vestida d'aquella manera. Sí era boliviana i anava  a la rua que havia de recórrer el barri.  El vagó va quedar mig buit. Llàstima perquè no havia acabat!
No era únicament el sol el que atreia la gent sino una rua de carnaval! Però un cop vaig ser al Fòrum també em vaig trobar  que s'havia fet una cursa pels transplantaments.
Tot a vessar de gent. Per caminar casi s'havia de demanar sis plau. La platja netíssima i amb molta gent i el mar esplèndid.
La rua me la vaig trobar casi al final del recorregut. Ritmes caribenys i molt color.
Entre el sol, magnífic, i la música em van alegrar el dia i  per completar calçotada a Begues amb les amistats. Olé el dia!!

no la vaig veure però potser hi era

EL BARRI GÒTIC

He estat llegint un mini resum d'una tesi doctoral sobre el barri gòtic de Barcelona. Molt interessant. Explica els motius pels quals es va fer. Quina era llavors, inicis del segle XX,  la manera de pensar sobre el que ara en diem monuments històrics, quina necessitat hi havia de reconstruir-los, de quina manera, com es va començar a pensar en la importància del turisme, etc. I tot això amb una introducció sobre la influència que hi va tenir la revolució francesa i l'arribada al poder de la burgesia.
Us poso el link que m'han enviat per si us interessa.

extracte de la tesi: EL FALSO BARRIO GÓTICO

Fotografies de l'evolució de l'acabament de la façana principal de la catedral que també es va fer per aquestes èpoques.

façana principal de la catedral al 1880

la mateixa façana al 1890

la catedral al 1913

EL PODER DEL DINERO

La  última película que hemos visto ha sido El poder del Dinero.  Harrison  Ford está muy mayor e irreconocible, pero tan interesante como siempre. El protagonista es un actor joven no conocido que realmente lo hace muy bien y es guapísimo. El argumento es muy actual . En mi opinión no es magistral pero a mi me gusto y se puede pasar un rato agradable. RECOMENDADA.

LLIBRES

Com que a vegades comentem que ens agrada molt llegir i  no sabem què, us poso un seguit de llibres, tant en català com en castellà, que són recomenats per altres lectors o pels que fan les  crítiques en els diaris.

Xavier Bosch (periodista i possiblement l'heu vist per TV): "Homes d'honor", "Se sabrà tot", "Eufòria". El protagonista és un periodista, les trames se situen a Barcelona i surten  com rera fons corrupteles, terrorisme, suborns, empreses farmacèutiques, blanqueig de diners, màfies, relacions obscures entre el poder polític i econòmic, etc. el que estem vivint i que són temes moltes vegades de portada de diaris. Molt actual tot plegat.

Isabel Allende: no fan falta presentacions. És el primer libre que escriu de novel·la negra.
"El juego de Ripper": he copiat una sinopsi del llibre
"Tal como predijo la astróloga más reputada de San Francisco, una oleada de crímenes comienza a sacudir la ciudad. En la investigación sobre los asesinatos, el inspector Bob Martín recibirá la ayuda inesperada de un grupo de internautas especializados en juegos de rol, Ripper."

Escriptors del Bàltic
(els escriptors nòrdics s'han posat de moda)

Sofi Oksanen: escriptora finoestoniana
"Purga":  la lluita d'Estònia per la independència de Rússia (1992) explicada a través de dues dones: una  jove, Zara, que fuig d'un traficant de dones i d'una altra més gran, Aliide Truu que malviu a casa seva situada en un lloc perdut de l'interior del país.
"Quan els coloms van desaparèixer": situada a  Estònia en l'època que va  des de l'inici de la segona guerra mundial fins la reocupació soviètica dels anys seixanta. La crítica diu que està molt ben escrita i que els personatges estan molt ben construïts. També se n'ha fet una obra de teatre. Hi ha la versió castellana també.

Jaan Kross: escriptor estonià i diverses vegades proposat a Premi Nobel.
"El loco del zar": ambients i personatges estonians de la primera dècada del segle XIX . És interessant perquè entremig de les trames estableix paral·lelismes entre dues tiranies, la tsarista i la soviètica.

Saulius T. Kondrotas: escriptor lituà.
"Els ulls de la serp": situada al segle XIX mostra la realitat nacional i cultural lituana.
Segons el crìtic: "....i els podem assegurar que és un prodigi d'emoció, màgia i gran literatura descriptiva".

Sabíeu que 
Carlos Ruiz Zafón va escriure una banda sonora per  "L 'ombra del vent"?
És un músic autodidacta que a casa seva no tenien ni tan sols piano. Havia de practicar  a casa dels amics que sí en tenien.
La interpretació pública més coneguda la va fer als estudis de Miramar, és a dir años ha, una creació titulada "El blues del tecnopapa" amb un espectador especial que havia de ser entrevistat a continuació, Jordi Pujol.

HORTA

  23 de març

 

FITXA TÈCNICA

Lloc de sortida i d'arribada: Plaça d’Alfons el Savi (Metro L4 Alfons X).
Hora de sortida: de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,000 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: c. Riera d’Horta (10:00 – 11:30 h).

ITINERARI

Pl. Alfons el Savi, c. Abd-el-Kader, c. Camèlies, pl. Font Castellana, c. Polònia, pl. Can Baró, c. Torre Daulac, parc del Guinardó, c. Mühlberg, carretera del Carmel, c. Conca de Tremp, c. Sigüenza, c. Pantà de Tremp, pl. de la Clota, av. Cardenal Vidal i Barraquer, c. Jorge Manrique, c. Berruguete, ronda de Dalt, av. Estatut de Catalunya, pl. Boticelli, av. Rieres d’Horta (Avituallament), c. Porto, c. Lisboa, c. Pere Pau, pl. Eivissa, c. Fulton, c. Tajo, pl. Castelao, c. Cartellà, c. Pitàgores, c. Pintor Mir, pg. Maragall, c. Reverend Josep Bundó, pg. Font d’en Fargues, c. Pintor Pradilla, parc del Guinardó, c. Sant Joan de les Abadesses, c. Francesc Alegre, c. Castillejos, ronda del Guinardó i pl. Alfons el Savi.

MAPA DE LA CAMINADA

 

CALÇOTADA

No escric la recepta de la calçotada perquè ja la sabeu però us enganxo a la dreta del blog una adreça que es diu "receptes amb calçots" on hi ha mil i una maneres de fer-los, fins i tot en  flam.

CAMINADA DE L'OLIMPISME

 23 de febrer 

FITXA TÈCNICA

Lloc de sortida: Pl. dels Voluntaris Olímpics (Metro L-4 Ciutadella-Vila Olímpica)
Lloc d'arribada: Jardins Mirador Poble Sec (Metro L-3 Drassanes)
Hora de sortida: de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,500 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: Av. Roma – c. Comte d’Urgell (de 10:00 a 12 :00 h)

ITINERARI

Pl. dels Voluntaris (parc del Port Olímpic), c. de la Marina, av. Diagonal, pg. de Gràcia, c. Aragó, av. Roma/Urgell (avituallament), av. Roma, pl. Països Catalans, c. Tarragona, pl. Espanya, av. Maria Cristina, pl. Carles Boigas, mirador de Palau, av. Montanyans, IBE, palau Sant Jordi, estadi Olímpic, Museu de l’Esport, av. Miramar, pl. Carlos Ibáñez, Miramar, mirador Poble Sec i jardins del Mirador del Poble Sec.

XATONADA O XATÓ

El xató és un plat típic del Garraf i del Penedès que té els seus orígens en la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi.
No he trobat l'explicació de la paraula aixetonar, serà posar aixeta a la bóta de vi? No surt a l'enciclopèdia catalana. Si algú ho sap que ens ho expliqui, plis.


El xató es una amanida amb escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Aquesta amanida està condimentada amb una extarordinària salsa feta sempre, i aquest diuen que és la base del seu secret, amb ma de morter a partir d’ametlles, avellanes, nyores, alls, l’oli d’oliva verge, vinagre i una pinzellada de sal; també hi ha qui afegeix bitxo, pa fregit, ceba escalivada... El xató s’acostuma a servir acompanyat de molts tipus de menjars però sempre de costat amb els vins blancs i negres de la DO Penedès i els nou postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles.

XATONADA AL CLUB

D'aquí  aquí tardem mesos en poder-nos veure i d'aquí aquí  ens veiem sovint. No ho dic perquè em queixi, no,  al contrari, dona bo poder comentar, posar-nos al dia,.... i perquè no veure'ns.
Diumenge 16 ens va passar això. La pega va ser que no érem gaires, de la colla, vull dir. Només els Ros, els Vila, la Julita, el José Miguel era al monte caminant i caminant i nosaltres. L'excusa fer la xatonada.
El menjador de dalt era ple: la gent de la confraria, perquè figura que ho organitzava ella, la colla dels meus sogres que no se'n perd una,  una mega colla de papes, mames i nens petits que al menys eren entre tots una trentena, nosaltres i encara en una altra taula una família que si no m'equivoco es diu Baldrich i ara que recordo també hi era la Teresa Bruach amb el seu fill que està altíssim i gran amb el matrimoni que va sempre i que no recordo com es diu, ella amb el cabell curt i blanc i ell va amb bastó i li agrada molt la cervesa. Molt xivarri però vam estar molt bé.
Agradable tot plegat. Fins i tot hi havia calefacció!!! A fora el dia  era rúfol i amb plugim.
De moment a Begues no hi ha novetats, al menys la Julita no ens va posar al dia. L'únic que vam saber és que la filla de la Teresa Bruach encara no ha tingut la criatura, ja casi passa de comptes, ens ho va comentar la mare. iiiiaaaaaiiiii!!!!!
La mare de la Maria Antònia va fent però de seguida està a punt d'anar a la ciutat, la filla de la Montse Salvador està molt contenta amb la nova feina, enhorabona!, la filla dels Masvidal ja va a treballar, això ho vaig saber ahir al vespre al tornar de Begues, els nets de la Julita estan enormes i són wuapísimos, i el net dels Ortiz, presioso, ai les fotos!!!!
El dinar força bé.
Aperitiu: foie-gras, torradetes, olives i para de comptar. Com que hi havia molta gana ens en van haver de portar més perquè es va acabar de seguida. Però sobretot hi havia algú que no deixava ni les molles.
Després, la xatonada en si i de segon rap a la marinera amb dos musclus i dues gambes. Postres: pastís de poma, molt bo . Cafè, etc.
No ens vam quedar a jugar a cartes perquè tothom havia de tornar a casa però quan érem a baix que ens esperàvem els uns als altres vam seure als sofàs i encara hi seríem tot xerrant.
La conversa va girar al voltant d'un individu que és de la confraria, és nou, servia taules al menjador i  no se sap exactament qui és. De moment a la reunió dels confrares que hi va haver abans del dinar ja va dir que no en alguna cosa que es proposava (jo no hi vaig ser i no ho sé exactament). Sembla ser que és un protegit de la senyora Pujades. Que llarga n'és la seva ombra!!! Amb bona fe i somrient les va colant totes!!!!!!
Bé, fins la propera que serà la calçotada, diumenge 9 de març. A veure si veniu tots!!!!!!

EL GRAN DICTADOR

FIORDS DE NORUEGA

FOTOGRAFIES PRECIOSES, ORIGINALS, INNÈDITES,...

MARTA ALTÉS

Un gos (com el seu) que creu que el seu nom és No perquè sempre li criden ¡No!; un osset l'avi del qual té Alzheimer, i un nen artista que se sent tan geni com Dalí. Són les tres històries infantils creades per la jove il·lustradora Marta Altés (Barcelona, 1982) que l'han catapultat a una dotzena de països -entre ells, Alemanya, Itàlia, França, el Japó i Corea- des de Londres, ciutat a la qual va arribar fa quatre anys amb el seu anglès d'institut, una petita maleteta de rodes i una sola nit reservada de bed and breakfast. «Em vaig llançar a la piscina. Feia cinc anys que treballava en un estudi de disseny gràfic i encara que ja es notava la crisi em vaig dir: 'O ara o mai'. Vaig demanar un crèdit d'estudiant i em vaig inscriure en un curs especialitzat en il·lustració infantil...

Aquest és el tros d'un article del diari "el Periòdico" d'ahir que dedica a la Marta. Es diu "un llapis català a Londres"

No el puc copiar sencer perquè no en sóc subscriptora. Potser vosaltres el teniu a casa i el podeu llegir sencer.  ENHORABONA Marta!

 També us he penjat en el lateral dret del blog  la seva web

LUCÍA ETXEBARRÍA

'Abans-d'ahir, per primera vegada, vaig entendre el sentiment independentista català', diu l'escriptora Lucía Etxebarria en un article que publicava ahir el diari Ara i que es titula 'Per què em dol tant ser espanyola'., Arran de la gala dels premis Goya, Etxebarria parla de la manca d'ajut econòmic estatal al cinema espanyol, i ho compara amb les subvencions que rep el diari ABC, amb el diner públic que rep el PP o la patronal CEOE…
'Diumenge em vaig avergonyir fins al moll de l'os de ser espanyola. De tenir DNI espanyol i de viatjar amb passaport espanyol', assegura. També critica l'absència del ministre José Ignacio Wert a la gala, després d'una gestió del seu govern que ha fet que s'apugés l'IVA cultural i es rebaixessin les subvencions al sector.

Afegeix: 'Em vaig adonar que Espanya és un país que menysprea la cultura, la maltracta [...], que salvarà una infanta que ha robat --presumptament-- una pasta que no necessitava', i remarca que aquest mateix país 'gasta 564 milions a l'any de subvenció a la tauromàquia'.

Ho contraposa amb Catalunya: 'No he sentit mai un català que critiqués Bigas Luna, Balagueró, Francesc Bellmunt, Agustí Villaronga , Ventura Pons, Kike Maíllo, Cesc Gay, els Baiona, la Coixet…' I diu que no creu que mai el conseller de Cultura deixés d'anar a la gala dels premis Gaudí.

'I per això, precisament, abans-d'ahir, per primera vegada, vaig entendre els independentistes catalans', conclou.

No sé si l'heu llegit aquest article en el diari Ara però està molt bé.
Hi ha l'enllaç.

INDOCHINE

Restaurant sensacional a tots nivells.
Decoració asiàtica molt cuidada amb plantes naturals. Hi ha moltíssimes orquídees.

Les taules són baixes i sota els seients hi ha aigua amb peixos de colors. No et mulles els peus! Preciós

Tenen tres menús de degustació amb molts plats cadascun. I una carta. Pots triar, és clar

 

Aquest és el menú més curt com diu el nom. En els altres dos pot ser que s'hi afegeixin 2 o 4 plats més. Hi va també el postre. En aquesta foto hi falta l'últim postre que era un mini dau de flam de coco.

El preu és d'uns 40€ sense iba ni beguda, això vol dir que al final es paguen uns 50-55€ segons la beguda que s'hagi demanat.

llagostins agredolços cuits amb fulla de cítric i salsa de calamansi

 

Són plats molt agradables i perfumats i amb unes presentacions molt "orientals" perquè el xef/propietari és de Cambodja. Tot molt cuidat.

Us el recomano.

DAVANT L'HORITZÓ

Davant l'horitzó és el nom que reb una exposició que fan a la Fundació Miró.
Us copio el text que surt en el tríptic  perquè ho explica molt millor que jo.

Davant l’horitzó és una reunió anacrònica d’horitzons pintats i fotografiats, amb alguna incursió en el món de l’escultura, la instal·lació i el land art. El títol i l’esperit de l’exposició remeten al llibre Devant le temps, l’estudi de Georges Didi-Huberman sobre anacronisme i història de l’art. Guiada per grans pensadors com Walter Benjamin, Carl Einstein i Aby Warburg, la seva anàlisi posa sobre la taula la qüestió de l’anacronisme  com un dels tabús de la història de l’art com a disciplina acadèmica.

L’exposició se centra en la representació de l’horitzó com a tema recurrent i gran desafiament pictòric, i s’estructura mitjançant una seqüència de converses i diàlegs anacrònics que tracten diversos aspectes de l’horitzó representat. El punt de partida és una sala introductòria dedicada a Joan Miró, seguida d’un gran bloc europeu dividit en sales sobre l’horitzó nòrdic, l’horitzó francès, les marines i el contrast entre l’horitzó expressionista i l’horitzó japonès, i que culmina en una capella dedicada a l’horitzó. A continuació, un segon gran bloc sobre l’horitzó nord-americà del segle XX, una secció final dedicada a l’horitzó postcolonial i un epíleg que recull les lliçons de l’exposició i planteja la pregunta: l’horitzó és el lloc de la pintura, la línia on es concentren els reptes i les paradoxes de l’activitat pictòrica?

les rochers de Bell-île, Claude Monet

els quatre horitzons,  Perejaume

                                                                                                                          
En la sala introductòria de la que parla el text hi ha un paisatge d'Urgell, un Miró i unes peces escultòriques penjades a la pared d'en Perejaume que "dialoguen" entre elles. Tres maneres diferents de "veure" un horitzó. Aquesta sala és molt explicativa del que ve després.
L'exposició no es fa gens llarga i és curiosa de veure.
Va molt bé l'audioguia.
S'acaba el dia 16 d'aquest mes.

       

el corrent d'Humbold, Max Ernest

DOCTOR FÀBREGA

Quin orgull s'ha de sentir per un pare a qui tota una ciutat  ret homenatge. Enhorabona.

PER SABER-NE UNA MICA MÉS

Primera cosa
A la pàgina principal o d'inici, a la dreta hi ha: pel·lícules que  cal anar a veure i llibres que enganxen.

 Cliqueu sobre les eines,  crec que són un tornavís i una clau anglesa,  que teniu a la dreta,  i se us obrirà una petita finestra.

Poseu el títol a Afegir un element de llista, després torneu a clicar a Afegir un element i al final a Desa. I ja està.
Feu el mateix procés amb les pel·lícules.

Segona cosa

Si esteu escrivint una entrada, a la mateixa pàgina a la dreta, on posa Configuració d'entrades hi surt la paraula etiquetes. Hi cliqueu a sobre. Surt un desplegable amb una colla de noms. En trieu un de sol clicant-hi a sobre,  i després cliqueu a fet. I ja està. Serveix per classificar les entrades segons el tema.
D'aquesta manera podreu accedir a les notícies directament sense haver-les  de buscar pels títols. Fan com d'índex. Hi surten de  dues maneres :

DINAR D'HOMENATGE A EN JOAN VENDRELL

Va estar molt bé. Tot plegat va ser senzill, com ell.
Moltíssima gent. Gent que ja no venen al club. Gent de totes les edats..... La sala d'actes pràcticament plena. Feia goig i alhora donava alegria el veure com s'estima la gent a en Joan.
Taula presidencial: al mig de la sala amb en Joan i la seva família.
Mestres de cerimònia: els presidents de la confraria de l'arròs.
Per començar li llegeixen un poema i  regalen unes flors a la Joana.
Després dinar senzill: pica-pica, canelons, bons, i estofat de vedella amb bolets de llauna i salsa d'avecrem, pastís de xocolata, casi descongelat,  amb nata d'espray. El cafè al cap d'una estona i pagament a part, 1€. Ja es veu:  tot made in Martí
Moment dels regals. Pugen a l'escenari uns quants expresidents i alguns representants de la confraria. Presideix l'escenari una taula amb unes estovalles roses que en sa vida han vist la planxa. Però aquest detall no es va tenir en compte. Comencen els parlaments. La Lluïsa Jiménez és la primera i li regala una fotografia emmarcada de quan va encendre la torxa olímpica aquest estiu. Després en nom de la confraria parla la Mercè Mir i li regala una de les seves ceràmiques. Parla el Francesch en nom dels expresidents i li regala senzillament un "pongo". Un altre cop la seva fotografia però aquest cop enganxada en una fusta que teòricament ha de servir per tapar el forat que tenen a consergeria que els permet veure la sala d'actes.
I per últim el Bruno, que ho va fer força bé, li regala un rellotge. Aquest va ser el bon regal.
Dalt l'escenari es queden el Harlem, el Llauradó i el Brufau sense haver dit res, fent "bultu".
En Joan va agrair a tothom,  TOT,  i tothom amb molt de gust vam brindar per ell tot donant-li les gràcies per tot el que havia fet. Ell ens les va tornar cinquanta vegades.
Hi hauria d'haver més joans al món! El trobarem a faltar.
Aquest forma part d'aquells actes que et deixen bon gust de boca i content.


fotos de comiat d'en Joan

EL MÉDICO

Malgrat diuen que es fa llarga, doncs dura més de dues hores, la veritat és que no se m'hi va fer gens En algun  moment sí que és un pèl lenta però no fa que un es  remogui inquiet  a la cadira. En general resulta molt distreta.
L'ambientació la vaig trobar genial sobretot la que correspon al Londres del segle XI. La que correspon a Pèrsia em va recordar una mica " Àgora".
Les escenes en les que surt el desert estan filmades al Marroc, la zona de l'Atlas. De Pèrsia, l'actual Iran, crec que no en té gran cosa.
El problema és que havent llegit la novel·la els personatges, en general, els vaig  trobar amb  pocs matissos. Semblen personatges d'una simple pel·lícula d'aventures, linials, i en concret em va decebre  el paper que fa Ben Kingsley, Ibn Sina, Avicena, que va ser gran filòsof, metge, científic,... més o menys com un Leonardo da Vinci, ......,  una mica superficial. Crec que podia haver donat al seu registre més profunditat degut a la riquesa intelectual del seu personatge.
En canvi l'actor que fa de barber (Stellan Skarsgard)  i el protagonista (Tom Payne) estan força dins dels seus personatges i aquests em sembla que tenen  més matissos.  El director dóna més importància (utilitzant la música per exemple) a determinades escenes  perquè l'espectador els pugui copsar millor i aprofita, utilitzant com a temes de fons, dualitats contraposades i que avui en dia encara són molt vigents, com la lluita entre religió i ciència,  la ciència i l'ignorància i els enfrontaments entre les diferents cultures musulmana, jueva i cristiana obligades a conviure.
Per exemple, cap al final de la pel·lícula, la lluita que viu el protagonista entre el que li diu la religió i el que li demana la ciència. Acaba fent una autopsia malgrat els problemes que li ocasiona.
En quant a fotografia i música m'han semblat molt bé.
Surts del cinema: bé.

PD: el protagonista moníssim
A veure si poseu comentaris

Cine, sábado 18

El sábado día 18 tuvimos una convocatoria por parte de Teresa, para ir al cine. Como es habitual, en cuanto la leímos nos empezamos a organizar. Teresa se ocupó de avisar con un mensaje a las que no están en el grupode WhatsApp. Al final nos apuntamos Mercè E., Teresa, Montse i yo. Bueno, también estuvieron los "respectivos".
Después de una agradable, pero bulliciosa cena en el restaurante habitual, hicimos dos grupos para distintas películas. Unos al "Médico" y los otros a "La ladrona de libros". Creo que las dos son bastante buenas.
Yo, que fui a ver la primera, me gustó. Está bien ambientada, el tema es muy interesante y el protagonista tenía unos ojos preciosos. Por decir algo en contra, había momentos un poco lentos y unas intervenciones, por parte del médico, que a veces eran un poco sanguinarias..
Las dos películas acabaron prácticamente a la misma hora y para bajar al paking, alguien, que debía estar muy cansado, nos aconsejó que bajáramos todos en ascensor. Tuvimos suerte de llegar abajo, pues hubo algún momento que sentíamos unos ruídos un tanto extraños. Llegamos sin problemas.
Despedida y unos para Barcelona y los otros para Begues. Fue una noche agradable y que no está mal podamos repetirla.

CAMINADA PER BARCELONA

RUTA DEL TRICENTENARI  

26 de gener del 2014


Lloc de sortida i d'arribada: Parc de la Ciutadella (Metro L1 Arc de Triomf)
Hora de sortida: de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,000 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: Pl. de les Drassaners (d’10:00 a 11:30 h)

 Us poso aquesta caminada perquè crec que és molt interessant fer-la. 
El traçat passa per una Barcelona molt històrica que tant pot recordar la novel·la Invictus com la catedral del Mar.  
Es fa únicament per fer exercici i poder badar. No hi ha controls de rapidesa ni res. Tampoc no hi ha la necessitat de fer-la sencera, un pot deixar de fer la caminada quan vulgui. 
A veure si ens hi trobem!!!!!!

Primer contacto. Información general.

Hola a todas, ya he leido que Teresa ha hecho una explicación bastante completa del Final de Año. No coment... Todo bien.
No sé si alguien ha oido algo sobre el homenaje que están preparando al Sr. Joan. De momento no me ha llegado ninguna información oficial. Ya veremos que organizan.
Parece que la vuelta del Martí ha sido todo un éxito. El fien de semana ha tenido mucho público.
Mi nieto Gerard ya ha cumplido 6 años. Ayer estuvimos en su fiesta y  él y nosotros lo pasamos genial.
Bueno ya iremos explicando más cosas y también a ver si podemos compartir información interesante. Libros que realmente merezcan la pena. Las películas. La que no os recomiendo es la de "3 bodas de más".

LA CRISI

EINSTEIN va dir:

“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, es supera a si mateix sense quedar ’superat’.

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i valora més els problemes que les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”

CAP D'ANY 2014, CLUB DE BEGUES

Després de preguntar-ho cinquanta vegades hem estat 5 parelles: els Jiménez, els Rubió, els Lamarca, la Susan i el Miguel i els Ortiz,  les que hem degustat i disfrutat del que ens ha ofert el club després de pagar els mòdics 65 € crec,  al Diego de consergeria.
Tots trajats i guarnits ens hem dit: un any més i,  amb el Martí!!
Les taules arreglades com sempre i la gent.....casi la mateixa de sempre: els Ros, els Pujades, els Argenter, .... és allò del "dejà vu", sembla que el temps no hagi passat, ja hi tornem a ser,  això sí amb més arrugues i menys marxa.
Tot s'ha de dir, el sopar no va estar malament, no hi va haver  SALPICÓN DE MARISC! El Martí va variar, VISCA LA CREATIVITAT DEL SR. MARTÍ!
Primer ens va oferir un pica-pica que si no picaves depressa ja no en tenies, és a dir esquàlid.
Fins que no ens van portar el primer plat  vam poder degustar els grans de raïm perquè hi havia gana i no arribava la teca.
Primer plat: mitja llagosta per persona lleugerament "aromàtica"  que segons com podia ferir l'olfacte d'algun comensal.
De segon un filet amb salsa de bolets que no estava malament. Potser el filet una mica massa fet i tebi.
A l'hora de les campanades NO HI HA HAVIA EL CARRASCO!! Això ja no és el que era!
No sé qui les va tocar però va ser discret, normal. Vam demanar més raïm i vam poder fer el que mana la tradició, és a dir, descomptar-nos, ennuagar-nos, esquitxar,  menjar-los de tres en tres, en fi cadascú va fer el que va poder. Després felicitacions, brindis, petons,  BON ANY!
I les postres. Crec que ja ni recordàvem que no ens les havíem menjades de tanta estona que va passar fins que no ens les van servir. Sorbet de no se sap què però, ... no tenia gust de peix!!!
Gràcies a Déu el ball no el van començar amb un vals, no recordo amb què però vaig pensar que s'havien modernitzat una mica. En general va estar força bé i molt animat.
La nostra taula molt poc balladora i amb molta son. Casi tothom es va retirar molt d'hora.
Ai senyor!
L'any que ve pràcticament segur que hi tornarem. Som d'idees fixes.  BON ANY A TOTHOM!

desfilada de socis per l'alfombra vermella abans d'entrar al Club

SOPAR DE SENYORES, DESEMBRE 2013

Gràcies al WhatsApp per fi ens hem pogut organitzar per sopar juntes. No han pogut venir les Montses, una perquè havia arribat el Miquel de" allende los mares" i volia estar amb ell, i l'altra Montse tenia sopar d'empresa i evidenment hi havia de ser perquè és la "jefa".
Tampoc va poder venir la Mercè Esteve perquè la seva filla els hi havia donat entrades per veure la gravació de l'últim programa del "happy day".
Les demés, TOTES i encantades de la vida.
El lloc: "els inmortales". Carrer Segués 25. Cuina majoritàriament italiana. Ambient "càlid",  feia molta calor, relaxat, gens ni mica hi havia un xivarri de mil dimonis, però tothom content.
L'opinió general després del sopar va ser que els plats havien  estat genials. Ens l'haurem d'apuntar per tornar-hi. Surt al "réstalo" que fan descomptes, però el dia que hi vam anar no hi entrava en els descomptes, ves per on!
Bé, crec que no hi va haver un minut de silenci en la nostra taula. Vam xerrar, xerrar, xerrar,.....que si els fills, que si els marits, que si els polítics, que si els nets, que si el tennis, que si..... tantes coses..... que no ens en vam adonar que ja havien passat més de dues hores. Si no haguéssim tingut els senyors per allà encara hi fórem.
Que bé que estem les senyores soles de quan en quan!
Després del sopar cadascú a casa seva amb els respectius.
S'em va fer curt. Al menys a mi em va faltar alguna cosa més per acabar el vespre: anar a prendre una copa, anar a jugar a bitlles, ... no ho sé, crec que al menys les dones estàvem amb ganes de seguir una estona més. La propera vegada ho haurem de tenir present: què fem després de sopar? La nit és jove diuen i nosaltres també!

TORNEM-HI !!!!

Anava a esborrar el blog i... sense voler he començat a llegir tot el que hi havia escrit i m'ha sabut greu.  Hi ha un grapat d'esdeveniments.  Tenim notícies des del 2010 !! Són molts anys!!
Des de llavors a tots ens han passat moltes coses: llicenciatures d'universitat i primers treballs per alguns fills, naixements de nous nets, que per cert són tot xicots, la mort d'algunes mares, l'emancipació dels fills, ....
Potser hores d'ara ens hagués agradat llegir aquestes  notícies en aquest blog i posar-hi els nostres comentaris i després poder-les repassar i recordar.
La veritat és que m'ha fet molta gràcia rellegir el que hi havia i he pensat, per què no ho tornem a provar?
Ara que ja dominem els avenços tecnològics com el WhatsApp ens resultarà més fàcil escriure en el blog i no ens farà tan de respecte.
Comencem doncs!!!

Aquesta és la foto del WhatsApp, Mercè?