DINAR D'HOMENATGE A EN JOAN VENDRELL

Va estar molt bé. Tot plegat va ser senzill, com ell.
Moltíssima gent. Gent que ja no venen al club. Gent de totes les edats..... La sala d'actes pràcticament plena. Feia goig i alhora donava alegria el veure com s'estima la gent a en Joan.
Taula presidencial: al mig de la sala amb en Joan i la seva família.
Mestres de cerimònia: els presidents de la confraria de l'arròs.
Per començar li llegeixen un poema i  regalen unes flors a la Joana.
Després dinar senzill: pica-pica, canelons, bons, i estofat de vedella amb bolets de llauna i salsa d'avecrem, pastís de xocolata, casi descongelat,  amb nata d'espray. El cafè al cap d'una estona i pagament a part, 1€. Ja es veu:  tot made in Martí
Moment dels regals. Pugen a l'escenari uns quants expresidents i alguns representants de la confraria. Presideix l'escenari una taula amb unes estovalles roses que en sa vida han vist la planxa. Però aquest detall no es va tenir en compte. Comencen els parlaments. La Lluïsa Jiménez és la primera i li regala una fotografia emmarcada de quan va encendre la torxa olímpica aquest estiu. Després en nom de la confraria parla la Mercè Mir i li regala una de les seves ceràmiques. Parla el Francesch en nom dels expresidents i li regala senzillament un "pongo". Un altre cop la seva fotografia però aquest cop enganxada en una fusta que teòricament ha de servir per tapar el forat que tenen a consergeria que els permet veure la sala d'actes.
I per últim el Bruno, que ho va fer força bé, li regala un rellotge. Aquest va ser el bon regal.
Dalt l'escenari es queden el Harlem, el Llauradó i el Brufau sense haver dit res, fent "bultu".
En Joan va agrair a tothom,  TOT,  i tothom amb molt de gust vam brindar per ell tot donant-li les gràcies per tot el que havia fet. Ell ens les va tornar cinquanta vegades.
Hi hauria d'haver més joans al món! El trobarem a faltar.
Aquest forma part d'aquells actes que et deixen bon gust de boca i content.


fotos de comiat d'en Joan