Quin orgull s'ha de sentir per un pare a qui tota una ciutat ret homenatge. Enhorabona.
Pollancre
divendres, 31 de gener del 2014
DOCTOR FÀBREGA
Quin orgull s'ha de sentir per un pare a qui tota una ciutat ret homenatge. Enhorabona.
dimecres, 29 de gener del 2014
PER SABER-NE UNA MICA MÉS
Primera cosa
A la pàgina principal o d'inici, a la dreta hi ha: pel·lícules que cal anar a veure i llibres que enganxen.
Cliqueu sobre les eines, crec que són un tornavís i una clau anglesa, que teniu a la dreta, i se us obrirà una petita finestra.
Poseu el títol a Afegir un element de llista, després torneu a clicar a Afegir un element i al final a Desa. I ja està.
Feu el mateix procés amb les pel·lícules.
Segona cosa
Si esteu escrivint una entrada, a la mateixa pàgina a la dreta, on posa Configuració d'entrades hi surt la paraula etiquetes. Hi cliqueu a sobre. Surt un desplegable amb una colla de noms. En trieu un de sol clicant-hi a sobre, i després cliqueu a fet. I ja està. Serveix per classificar les entrades segons el tema.
D'aquesta manera podreu accedir a les notícies directament sense haver-les de buscar pels títols. Fan com d'índex. Hi surten de dues maneres :
A la pàgina principal o d'inici, a la dreta hi ha: pel·lícules que cal anar a veure i llibres que enganxen.
Cliqueu sobre les eines, crec que són un tornavís i una clau anglesa, que teniu a la dreta, i se us obrirà una petita finestra.
Poseu el títol a Afegir un element de llista, després torneu a clicar a Afegir un element i al final a Desa. I ja està.
Feu el mateix procés amb les pel·lícules.
Segona cosa
Si esteu escrivint una entrada, a la mateixa pàgina a la dreta, on posa Configuració d'entrades hi surt la paraula etiquetes. Hi cliqueu a sobre. Surt un desplegable amb una colla de noms. En trieu un de sol clicant-hi a sobre, i després cliqueu a fet. I ja està. Serveix per classificar les entrades segons el tema.
D'aquesta manera podreu accedir a les notícies directament sense haver-les de buscar pels títols. Fan com d'índex. Hi surten de dues maneres :
dimarts, 28 de gener del 2014
DINAR D'HOMENATGE A EN JOAN VENDRELL
Va estar molt bé. Tot plegat va ser senzill, com ell.
Moltíssima gent. Gent que ja no venen al club. Gent de totes les edats..... La sala d'actes pràcticament plena. Feia goig i alhora donava alegria el veure com s'estima la gent a en Joan.
Taula presidencial: al mig de la sala amb en Joan i la seva família.
Mestres de cerimònia: els presidents de la confraria de l'arròs.
Per començar li llegeixen un poema i regalen unes flors a la Joana.
Després dinar senzill: pica-pica, canelons, bons, i estofat de vedella amb bolets de llauna i salsa d'avecrem, pastís de xocolata, casi descongelat, amb nata d'espray. El cafè al cap d'una estona i pagament a part, 1€. Ja es veu: tot made in Martí
Moment dels regals. Pugen a l'escenari uns quants expresidents i alguns representants de la confraria. Presideix l'escenari una taula amb unes estovalles roses que en sa vida han vist la planxa. Però aquest detall no es va tenir en compte. Comencen els parlaments. La Lluïsa Jiménez és la primera i li regala una fotografia emmarcada de quan va encendre la torxa olímpica aquest estiu. Després en nom de la confraria parla la Mercè Mir i li regala una de les seves ceràmiques. Parla el Francesch en nom dels expresidents i li regala senzillament un "pongo". Un altre cop la seva fotografia però aquest cop enganxada en una fusta que teòricament ha de servir per tapar el forat que tenen a consergeria que els permet veure la sala d'actes.
I per últim el Bruno, que ho va fer força bé, li regala un rellotge. Aquest va ser el bon regal.
Dalt l'escenari es queden el Harlem, el Llauradó i el Brufau sense haver dit res, fent "bultu".
En Joan va agrair a tothom, TOT, i tothom amb molt de gust vam brindar per ell tot donant-li les gràcies per tot el que havia fet. Ell ens les va tornar cinquanta vegades.
Hi hauria d'haver més joans al món! El trobarem a faltar.
Aquest forma part d'aquells actes que et deixen bon gust de boca i content.
fotos de comiat d'en Joan
Moltíssima gent. Gent que ja no venen al club. Gent de totes les edats..... La sala d'actes pràcticament plena. Feia goig i alhora donava alegria el veure com s'estima la gent a en Joan.
Taula presidencial: al mig de la sala amb en Joan i la seva família.
Mestres de cerimònia: els presidents de la confraria de l'arròs.
Per començar li llegeixen un poema i regalen unes flors a la Joana.
Després dinar senzill: pica-pica, canelons, bons, i estofat de vedella amb bolets de llauna i salsa d'avecrem, pastís de xocolata, casi descongelat, amb nata d'espray. El cafè al cap d'una estona i pagament a part, 1€. Ja es veu: tot made in Martí
Moment dels regals. Pugen a l'escenari uns quants expresidents i alguns representants de la confraria. Presideix l'escenari una taula amb unes estovalles roses que en sa vida han vist la planxa. Però aquest detall no es va tenir en compte. Comencen els parlaments. La Lluïsa Jiménez és la primera i li regala una fotografia emmarcada de quan va encendre la torxa olímpica aquest estiu. Després en nom de la confraria parla la Mercè Mir i li regala una de les seves ceràmiques. Parla el Francesch en nom dels expresidents i li regala senzillament un "pongo". Un altre cop la seva fotografia però aquest cop enganxada en una fusta que teòricament ha de servir per tapar el forat que tenen a consergeria que els permet veure la sala d'actes.
I per últim el Bruno, que ho va fer força bé, li regala un rellotge. Aquest va ser el bon regal.
Dalt l'escenari es queden el Harlem, el Llauradó i el Brufau sense haver dit res, fent "bultu".
En Joan va agrair a tothom, TOT, i tothom amb molt de gust vam brindar per ell tot donant-li les gràcies per tot el que havia fet. Ell ens les va tornar cinquanta vegades.
Hi hauria d'haver més joans al món! El trobarem a faltar.
Aquest forma part d'aquells actes que et deixen bon gust de boca i content.
fotos de comiat d'en Joan
EL MÉDICO
Malgrat diuen que es fa llarga, doncs dura més de dues hores, la veritat és que no se m'hi va fer gens En algun moment sí que és un pèl lenta però no fa que un es remogui inquiet a la cadira. En general resulta molt distreta.
L'ambientació la vaig trobar genial sobretot la que correspon al Londres del segle XI. La que correspon a Pèrsia em va recordar una mica " Àgora".
Les escenes en les que surt el desert estan filmades al Marroc, la zona de l'Atlas. De Pèrsia, l'actual Iran, crec que no en té gran cosa.
El problema és que havent llegit la novel·la els personatges, en general, els vaig trobar amb pocs matissos. Semblen personatges d'una simple pel·lícula d'aventures, linials, i en concret em va decebre el paper que fa Ben Kingsley, Ibn Sina, Avicena, que va ser gran filòsof, metge, científic,... més o menys com un Leonardo da Vinci, ......, una mica superficial. Crec que podia haver donat al seu registre més profunditat degut a la riquesa intelectual del seu personatge.
En canvi l'actor que fa de barber (Stellan Skarsgard) i el protagonista (Tom Payne) estan força dins dels seus personatges i aquests em sembla que tenen més matissos. El director dóna més importància (utilitzant la música per exemple) a determinades escenes perquè l'espectador els pugui copsar millor i aprofita, utilitzant com a temes de fons, dualitats contraposades i que avui en dia encara són molt vigents, com la lluita entre religió i ciència, la ciència i l'ignorància i els enfrontaments entre les diferents cultures musulmana, jueva i cristiana obligades a conviure.
Per exemple, cap al final de la pel·lícula, la lluita que viu el protagonista entre el que li diu la religió i el que li demana la ciència. Acaba fent una autopsia malgrat els problemes que li ocasiona.
En quant a fotografia i música m'han semblat molt bé.
Surts del cinema: bé.
PD: el protagonista moníssim
A veure si poseu comentaris
L'ambientació la vaig trobar genial sobretot la que correspon al Londres del segle XI. La que correspon a Pèrsia em va recordar una mica " Àgora".
Les escenes en les que surt el desert estan filmades al Marroc, la zona de l'Atlas. De Pèrsia, l'actual Iran, crec que no en té gran cosa.
El problema és que havent llegit la novel·la els personatges, en general, els vaig trobar amb pocs matissos. Semblen personatges d'una simple pel·lícula d'aventures, linials, i en concret em va decebre el paper que fa Ben Kingsley, Ibn Sina, Avicena, que va ser gran filòsof, metge, científic,... més o menys com un Leonardo da Vinci, ......, una mica superficial. Crec que podia haver donat al seu registre més profunditat degut a la riquesa intelectual del seu personatge.
En canvi l'actor que fa de barber (Stellan Skarsgard) i el protagonista (Tom Payne) estan força dins dels seus personatges i aquests em sembla que tenen més matissos. El director dóna més importància (utilitzant la música per exemple) a determinades escenes perquè l'espectador els pugui copsar millor i aprofita, utilitzant com a temes de fons, dualitats contraposades i que avui en dia encara són molt vigents, com la lluita entre religió i ciència, la ciència i l'ignorància i els enfrontaments entre les diferents cultures musulmana, jueva i cristiana obligades a conviure.
Per exemple, cap al final de la pel·lícula, la lluita que viu el protagonista entre el que li diu la religió i el que li demana la ciència. Acaba fent una autopsia malgrat els problemes que li ocasiona.
En quant a fotografia i música m'han semblat molt bé.
Surts del cinema: bé.
PD: el protagonista moníssim
A veure si poseu comentaris
dimarts, 21 de gener del 2014
Cine, sábado 18
El sábado día 18 tuvimos una convocatoria por parte de Teresa, para ir al cine. Como es habitual, en cuanto la leímos nos empezamos a organizar. Teresa se ocupó de avisar con un mensaje a las que no están en el grupode WhatsApp. Al final nos apuntamos Mercè E., Teresa, Montse i yo. Bueno, también estuvieron los "respectivos".
Después de una agradable, pero bulliciosa cena en el restaurante habitual, hicimos dos grupos para distintas películas. Unos al "Médico" y los otros a "La ladrona de libros". Creo que las dos son bastante buenas.
Yo, que fui a ver la primera, me gustó. Está bien ambientada, el tema es muy interesante y el protagonista tenía unos ojos preciosos. Por decir algo en contra, había momentos un poco lentos y unas intervenciones, por parte del médico, que a veces eran un poco sanguinarias..
Las dos películas acabaron prácticamente a la misma hora y para bajar al paking, alguien, que debía estar muy cansado, nos aconsejó que bajáramos todos en ascensor. Tuvimos suerte de llegar abajo, pues hubo algún momento que sentíamos unos ruídos un tanto extraños. Llegamos sin problemas.
Despedida y unos para Barcelona y los otros para Begues. Fue una noche agradable y que no está mal podamos repetirla.
Después de una agradable, pero bulliciosa cena en el restaurante habitual, hicimos dos grupos para distintas películas. Unos al "Médico" y los otros a "La ladrona de libros". Creo que las dos son bastante buenas.
Yo, que fui a ver la primera, me gustó. Está bien ambientada, el tema es muy interesante y el protagonista tenía unos ojos preciosos. Por decir algo en contra, había momentos un poco lentos y unas intervenciones, por parte del médico, que a veces eran un poco sanguinarias..
Las dos películas acabaron prácticamente a la misma hora y para bajar al paking, alguien, que debía estar muy cansado, nos aconsejó que bajáramos todos en ascensor. Tuvimos suerte de llegar abajo, pues hubo algún momento que sentíamos unos ruídos un tanto extraños. Llegamos sin problemas.
Despedida y unos para Barcelona y los otros para Begues. Fue una noche agradable y que no está mal podamos repetirla.
divendres, 17 de gener del 2014
CAMINADA PER BARCELONA
RUTA DEL TRICENTENARI
26 de gener del 2014
Lloc de sortida i d'arribada: Parc de la Ciutadella (Metro L1 Arc de Triomf)
Hora de sortida: de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,000 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: Pl. de les Drassaners (d’10:00 a 11:30 h)
Us poso aquesta caminada perquè crec que és molt interessant fer-la.
El traçat passa per una Barcelona molt històrica que tant pot recordar la novel·la Invictus com la catedral del Mar.
Es fa únicament per fer exercici i poder badar. No hi ha controls de rapidesa ni res. Tampoc no hi ha la necessitat de fer-la sencera, un pot deixar de fer la caminada quan vulgui.
A veure si ens hi trobem!!!!!!
26 de gener del 2014
Lloc de sortida i d'arribada: Parc de la Ciutadella (Metro L1 Arc de Triomf)
Hora de sortida: de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,000 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: Pl. de les Drassaners (d’10:00 a 11:30 h)
El traçat passa per una Barcelona molt històrica que tant pot recordar la novel·la Invictus com la catedral del Mar.
Es fa únicament per fer exercici i poder badar. No hi ha controls de rapidesa ni res. Tampoc no hi ha la necessitat de fer-la sencera, un pot deixar de fer la caminada quan vulgui.
A veure si ens hi trobem!!!!!!
diumenge, 12 de gener del 2014
Primer contacto. Información general.
Hola a todas, ya he leido que Teresa ha hecho una explicación bastante completa del Final de Año. No coment... Todo bien.
No sé si alguien ha oido algo sobre el homenaje que están preparando al Sr. Joan. De momento no me ha llegado ninguna información oficial. Ya veremos que organizan.
Parece que la vuelta del Martí ha sido todo un éxito. El fien de semana ha tenido mucho público.
Mi nieto Gerard ya ha cumplido 6 años. Ayer estuvimos en su fiesta y él y nosotros lo pasamos genial.
Bueno ya iremos explicando más cosas y también a ver si podemos compartir información interesante. Libros que realmente merezcan la pena. Las películas. La que no os recomiendo es la de "3 bodas de más".
No sé si alguien ha oido algo sobre el homenaje que están preparando al Sr. Joan. De momento no me ha llegado ninguna información oficial. Ya veremos que organizan.
Parece que la vuelta del Martí ha sido todo un éxito. El fien de semana ha tenido mucho público.
Mi nieto Gerard ya ha cumplido 6 años. Ayer estuvimos en su fiesta y él y nosotros lo pasamos genial.
Bueno ya iremos explicando más cosas y también a ver si podemos compartir información interesante. Libros que realmente merezcan la pena. Las películas. La que no os recomiendo es la de "3 bodas de más".
dimarts, 7 de gener del 2014
LA CRISI
EINSTEIN va dir:
“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, es supera a si mateix sense quedar ’superat’.
Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i valora més els problemes que les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”
“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, es supera a si mateix sense quedar ’superat’.
Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i valora més els problemes que les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”
CAP D'ANY 2014, CLUB DE BEGUES
Després de preguntar-ho cinquanta vegades hem estat 5 parelles: els Jiménez, els Rubió, els Lamarca, la Susan i el Miguel i els Ortiz, les que hem degustat i disfrutat del que ens ha ofert el club després de pagar els mòdics 65 € crec, al Diego de consergeria.
Tots trajats i guarnits ens hem dit: un any més i, amb el Martí!!
Les taules arreglades com sempre i la gent.....casi la mateixa de sempre: els Ros, els Pujades, els Argenter, .... és allò del "dejà vu", sembla que el temps no hagi passat, ja hi tornem a ser, això sí amb més arrugues i menys marxa.
Tot s'ha de dir, el sopar no va estar malament, no hi va haver SALPICÓN DE MARISC! El Martí va variar, VISCA LA CREATIVITAT DEL SR. MARTÍ!
Primer ens va oferir un pica-pica que si no picaves depressa ja no en tenies, és a dir esquàlid.
Fins que no ens van portar el primer plat vam poder degustar els grans de raïm perquè hi havia gana i no arribava la teca.
Primer plat: mitja llagosta per persona lleugerament "aromàtica" que segons com podia ferir l'olfacte d'algun comensal.
De segon un filet amb salsa de bolets que no estava malament. Potser el filet una mica massa fet i tebi.
A l'hora de les campanades NO HI HA HAVIA EL CARRASCO!! Això ja no és el que era!
No sé qui les va tocar però va ser discret, normal. Vam demanar més raïm i vam poder fer el que mana la tradició, és a dir, descomptar-nos, ennuagar-nos, esquitxar, menjar-los de tres en tres, en fi cadascú va fer el que va poder. Després felicitacions, brindis, petons, BON ANY!
I les postres. Crec que ja ni recordàvem que no ens les havíem menjades de tanta estona que va passar fins que no ens les van servir. Sorbet de no se sap què però, ... no tenia gust de peix!!!
Gràcies a Déu el ball no el van començar amb un vals, no recordo amb què però vaig pensar que s'havien modernitzat una mica. En general va estar força bé i molt animat.
La nostra taula molt poc balladora i amb molta son. Casi tothom es va retirar molt d'hora.
Ai senyor!
L'any que ve pràcticament segur que hi tornarem. Som d'idees fixes. BON ANY A TOTHOM!
desfilada de socis per l'alfombra vermella abans d'entrar al Club
Tots trajats i guarnits ens hem dit: un any més i, amb el Martí!!
Les taules arreglades com sempre i la gent.....casi la mateixa de sempre: els Ros, els Pujades, els Argenter, .... és allò del "dejà vu", sembla que el temps no hagi passat, ja hi tornem a ser, això sí amb més arrugues i menys marxa.
Tot s'ha de dir, el sopar no va estar malament, no hi va haver SALPICÓN DE MARISC! El Martí va variar, VISCA LA CREATIVITAT DEL SR. MARTÍ!
Primer ens va oferir un pica-pica que si no picaves depressa ja no en tenies, és a dir esquàlid.
Fins que no ens van portar el primer plat vam poder degustar els grans de raïm perquè hi havia gana i no arribava la teca.
Primer plat: mitja llagosta per persona lleugerament "aromàtica" que segons com podia ferir l'olfacte d'algun comensal.
De segon un filet amb salsa de bolets que no estava malament. Potser el filet una mica massa fet i tebi.
A l'hora de les campanades NO HI HA HAVIA EL CARRASCO!! Això ja no és el que era!
No sé qui les va tocar però va ser discret, normal. Vam demanar més raïm i vam poder fer el que mana la tradició, és a dir, descomptar-nos, ennuagar-nos, esquitxar, menjar-los de tres en tres, en fi cadascú va fer el que va poder. Després felicitacions, brindis, petons, BON ANY!
I les postres. Crec que ja ni recordàvem que no ens les havíem menjades de tanta estona que va passar fins que no ens les van servir. Sorbet de no se sap què però, ... no tenia gust de peix!!!
Gràcies a Déu el ball no el van començar amb un vals, no recordo amb què però vaig pensar que s'havien modernitzat una mica. En general va estar força bé i molt animat.
La nostra taula molt poc balladora i amb molta son. Casi tothom es va retirar molt d'hora.
Ai senyor!
L'any que ve pràcticament segur que hi tornarem. Som d'idees fixes. BON ANY A TOTHOM!
desfilada de socis per l'alfombra vermella abans d'entrar al Club
SOPAR DE SENYORES, DESEMBRE 2013
Gràcies al WhatsApp per fi ens hem pogut organitzar per sopar juntes. No han pogut venir les Montses, una perquè havia arribat el Miquel de" allende los mares" i volia estar amb ell, i l'altra Montse tenia sopar d'empresa i evidenment hi havia de ser perquè és la "jefa".
Tampoc va poder venir la Mercè Esteve perquè la seva filla els hi havia donat entrades per veure la gravació de l'últim programa del "happy day".
Les demés, TOTES i encantades de la vida.
El lloc: "els inmortales". Carrer Segués 25. Cuina majoritàriament italiana. Ambient "càlid", feia molta calor, relaxat, gens ni mica hi havia un xivarri de mil dimonis, però tothom content.
L'opinió general després del sopar va ser que els plats havien estat genials. Ens l'haurem d'apuntar per tornar-hi. Surt al "réstalo" que fan descomptes, però el dia que hi vam anar no hi entrava en els descomptes, ves per on!
Bé, crec que no hi va haver un minut de silenci en la nostra taula. Vam xerrar, xerrar, xerrar,.....que si els fills, que si els marits, que si els polítics, que si els nets, que si el tennis, que si..... tantes coses..... que no ens en vam adonar que ja havien passat més de dues hores. Si no haguéssim tingut els senyors per allà encara hi fórem.
Que bé que estem les senyores soles de quan en quan!
Després del sopar cadascú a casa seva amb els respectius.
S'em va fer curt. Al menys a mi em va faltar alguna cosa més per acabar el vespre: anar a prendre una copa, anar a jugar a bitlles, ... no ho sé, crec que al menys les dones estàvem amb ganes de seguir una estona més. La propera vegada ho haurem de tenir present: què fem després de sopar? La nit és jove diuen i nosaltres també!
Tampoc va poder venir la Mercè Esteve perquè la seva filla els hi havia donat entrades per veure la gravació de l'últim programa del "happy day".
Les demés, TOTES i encantades de la vida.
El lloc: "els inmortales". Carrer Segués 25. Cuina majoritàriament italiana. Ambient "càlid", feia molta calor, relaxat, gens ni mica hi havia un xivarri de mil dimonis, però tothom content.
L'opinió general després del sopar va ser que els plats havien estat genials. Ens l'haurem d'apuntar per tornar-hi. Surt al "réstalo" que fan descomptes, però el dia que hi vam anar no hi entrava en els descomptes, ves per on!
Bé, crec que no hi va haver un minut de silenci en la nostra taula. Vam xerrar, xerrar, xerrar,.....que si els fills, que si els marits, que si els polítics, que si els nets, que si el tennis, que si..... tantes coses..... que no ens en vam adonar que ja havien passat més de dues hores. Si no haguéssim tingut els senyors per allà encara hi fórem.
Que bé que estem les senyores soles de quan en quan!
Després del sopar cadascú a casa seva amb els respectius.
S'em va fer curt. Al menys a mi em va faltar alguna cosa més per acabar el vespre: anar a prendre una copa, anar a jugar a bitlles, ... no ho sé, crec que al menys les dones estàvem amb ganes de seguir una estona més. La propera vegada ho haurem de tenir present: què fem després de sopar? La nit és jove diuen i nosaltres també!
TORNEM-HI !!!!
Anava a esborrar el blog i... sense voler he començat a llegir tot el que hi havia escrit i m'ha sabut greu. Hi ha un grapat d'esdeveniments. Tenim notícies des del 2010 !! Són molts anys!!
Des de llavors a tots ens han passat moltes coses: llicenciatures d'universitat i primers treballs per alguns fills, naixements de nous nets, que per cert són tot xicots, la mort d'algunes mares, l'emancipació dels fills, ....
Potser hores d'ara ens hagués agradat llegir aquestes notícies en aquest blog i posar-hi els nostres comentaris i després poder-les repassar i recordar.
La veritat és que m'ha fet molta gràcia rellegir el que hi havia i he pensat, per què no ho tornem a provar?
Ara que ja dominem els avenços tecnològics com el WhatsApp ens resultarà més fàcil escriure en el blog i no ens farà tan de respecte.
Comencem doncs!!!
Aquesta és la foto del WhatsApp, Mercè?
Des de llavors a tots ens han passat moltes coses: llicenciatures d'universitat i primers treballs per alguns fills, naixements de nous nets, que per cert són tot xicots, la mort d'algunes mares, l'emancipació dels fills, ....
Potser hores d'ara ens hagués agradat llegir aquestes notícies en aquest blog i posar-hi els nostres comentaris i després poder-les repassar i recordar.
La veritat és que m'ha fet molta gràcia rellegir el que hi havia i he pensat, per què no ho tornem a provar?
Ara que ja dominem els avenços tecnològics com el WhatsApp ens resultarà més fàcil escriure en el blog i no ens farà tan de respecte.
Comencem doncs!!!
Aquesta és la foto del WhatsApp, Mercè?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)