curiositats de la pel·lícula
Pollancre
diumenge, 30 de març del 2014
dimecres, 26 de març del 2014
II MARXA DELS MONESTIRS
II Marxa dels Monestirs: Pedralbes-Sant Cugat
aquí ja hi surt tota la informació
 |
| Monestir de Pedralbes |
 |
| Monestir de Sant Cugat |
DEL BESÒS AL LLOBREGAT
6 d'abril
HI HA TRES OPCIONS2) Itinerari mitjà (17 km aprox.).- És el primer tram de la caminada comprès entre Montcada i Reixac i el Baixador de Vallvidrera. Fer aquest recorregut ja dóna dret a optar al pin corresponent al final de la temporada.
3) Itinerari curt (12 km aprox.).- Es tracta del segon tram de la caminada comprès entre el Baixador de Vallvidrera i Molins de Rei. Fer aquest recorregut ja dóna dret a optar al pin corresponent al final de la temporada.
Notes:
No hi ha inscripció prèvia per a la participació a la caminada, solament cal presentar-se al punt de sortida a l’hora establerta per a cada itinerari.
En el moment de la sortida es donarà la documentació necessària i adient per a poder realitzar la caminada sense dificultats tècniques.
La realització de qualsevol dels tres itineraris dóna dret a optar al pin corresponent al final de la temporada
ITINERARI LLARG
Lloc de sortida: Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys).
Hora de sortida: a les 8 en punt.
Lloc d'arribada: Molins de Rei (pl. de la Creu)
Hora límit d'arribada: 16:00 h
Distància: 29,500 km aprox.
Durada aproximada: 8:00 h
Avituallament i control de pas: Portell de Valldaura (8:30-11:00 h), Baixador de Vallvidrera (9:30-13:30 h (*) i Santa Creu d'Olorda (10:00-15:00 h).
(*)ATENCIÓ: El control del Baixador de Vallvidrera es tancarà, per als que facin aquest itinerari, a les 13:30 hores. Qui hi arribi més tard oficialment no podrà continuar a la caminada.
Recorregut previst:
Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys), cementiri de Montcada, coll de Montcada, pont Autopista A-18, can Catà, portell de Valldaura (control), turó de Valldaura, Pas del Rei, turó del Maltall, Vista Rica, coll de l'Erola, coll de la Vinyassa, font d’en Canet, escola Xiprer, Centre d'Informació del Parc de Collserola, Vila Joana, Baixador de Vallvidrera (control), collet de can Sauró, turons de can Pasqual, turó de can Serra, Santa Creu d'Olorda (control), can Ribes, Castellciuró i Molins de Rei (pl. de la Creu).
Hora de sortida: a les 8 en punt.
Lloc d'arribada: Molins de Rei (pl. de la Creu)
Hora límit d'arribada: 16:00 h
Distància: 29,500 km aprox.
Durada aproximada: 8:00 h
Avituallament i control de pas: Portell de Valldaura (8:30-11:00 h), Baixador de Vallvidrera (9:30-13:30 h (*) i Santa Creu d'Olorda (10:00-15:00 h).
(*)ATENCIÓ: El control del Baixador de Vallvidrera es tancarà, per als que facin aquest itinerari, a les 13:30 hores. Qui hi arribi més tard oficialment no podrà continuar a la caminada.
Recorregut previst:
Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys), cementiri de Montcada, coll de Montcada, pont Autopista A-18, can Catà, portell de Valldaura (control), turó de Valldaura, Pas del Rei, turó del Maltall, Vista Rica, coll de l'Erola, coll de la Vinyassa, font d’en Canet, escola Xiprer, Centre d'Informació del Parc de Collserola, Vila Joana, Baixador de Vallvidrera (control), collet de can Sauró, turons de can Pasqual, turó de can Serra, Santa Creu d'Olorda (control), can Ribes, Castellciuró i Molins de Rei (pl. de la Creu).
ITINERARI MITJÀ
Lloc de sortida: Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys)
Hora de sortida: 08:00 h en punt
Lloc d'arribada: Baixador de Vallvidrera
Hora límit d'arribada: 14:00 hores
Distància: 17 km aprox.
Durada aproximada: 4:30 h
Control i avituallament: Portell de Valldaura (8:30 -11:00 h).
Recorregut previst:
Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys), cementiri de Montcada, coll de Montcada, pont Autopista A-18, can Catà, portell de Valldaura (control), turó de Valldaura, Pas del Rei, turó del Maltall, Vista Rica, coll de l'Erola, coll de la Vinyassa, font d’en Canet, escola Xiprer, Centre d'Informació del Parc de Collserola, Vila Joana i Baixador de Vallvidrera.
Hora de sortida: 08:00 h en punt
Lloc d'arribada: Baixador de Vallvidrera
Hora límit d'arribada: 14:00 hores
Distància: 17 km aprox.
Durada aproximada: 4:30 h
Control i avituallament: Portell de Valldaura (8:30 -11:00 h).
Recorregut previst:
Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys), cementiri de Montcada, coll de Montcada, pont Autopista A-18, can Catà, portell de Valldaura (control), turó de Valldaura, Pas del Rei, turó del Maltall, Vista Rica, coll de l'Erola, coll de la Vinyassa, font d’en Canet, escola Xiprer, Centre d'Informació del Parc de Collserola, Vila Joana i Baixador de Vallvidrera.
Lloc de sortida: Baixador de Vallvidrera
Hora de sortida: 10:00 h en punt
Lloc d'arribada: Molins de Rei (pl. de la Creu)
Hora d'arribada: de les 16:00 hores
Distància: 12 km aprox.
Durada aproximada: 3 h
Control i avituallament: Santa Creu d'Olorda (10:00-15:00 h).
Recorregut previst:
Baixador de Vallvidrera, collet de can Sauró, turons de can Pasqual, turó de can Serra, Santa Creu d'Olorda (control), can Ribes, Castellciuró i Molins de Rei (pl. de la Creu).
OBSERVACIONS
- Es recorda que la pluja o el mal temps no seran motiu de suspensió de la caminada.
SENYALITACIÓ
- Es tracta d’una caminada per la serra de Collserola que segueix l’itinerari del GR 92 en aquest indret, per tant, s’han de seguir les marques que caracteritzen els Senders de Gran recorregut (GR), que són en color blanc i vermell:
SENYALITACIÓ
- Es tracta d’una caminada per la serra de Collserola que segueix l’itinerari del GR 92 en aquest indret, per tant, s’han de seguir les marques que caracteritzen els Senders de Gran recorregut (GR), que són en color blanc i vermell:
Pintura |
Placa a Collserola |
- La
senyalització del GR 92 a la serra de Collserola està feta a base de
plaques clavades a pals indicadors del parc. En uns punts concrets i en
un tram de la part interior del nucli urbà de Molins de Rei aquesta
senyalització se substitueix o es reforça amb fletxes i cintes de
plàstic verdes del Barnatresc.
- No s’ha de fer cas d’altres marques que les indicades.
- No s’ha de fer cas d’altres marques que les indicades.
- Per qualsevol incidència que es pugui produir al llarg de la caminada es pot trucar al telèfon: 616 672 173
ADVERTIMENTS
• Cal tenir present que la major
part del recorregut és fa per camins i pistes de muntanya sense asfaltar
i que això requereix portar un calçat adequat.
• S’ha de comptar que, a més de la longitud de la caminada (en els tres itineraris) hi ha molt pocs trams a peu pla, que els desnivells acumulats arriben a ser considerables (fins a 630 de pujada i 625 de baixada) i que això requereix un entrenament i una condició física adequats a una activitat que representarà un esforç important als participants.
• L’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès no es fan responsables en cap aspecte dels danys i/o perjudicis que els caminadors es puguin causar a si mateixos i/o a terceres persones.
• La direcció de la caminada podrà no autoritzar la participació a aquelles persones que el seu equipament i/o que les seves condicions físiques no responguin, segons el seu criteri, als mínims que la caminada requereix.
• S’ha de comptar que, a més de la longitud de la caminada (en els tres itineraris) hi ha molt pocs trams a peu pla, que els desnivells acumulats arriben a ser considerables (fins a 630 de pujada i 625 de baixada) i que això requereix un entrenament i una condició física adequats a una activitat que representarà un esforç important als participants.
• L’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès no es fan responsables en cap aspecte dels danys i/o perjudicis que els caminadors es puguin causar a si mateixos i/o a terceres persones.
• La direcció de la caminada podrà no autoritzar la participació a aquelles persones que el seu equipament i/o que les seves condicions físiques no responguin, segons el seu criteri, als mínims que la caminada requereix.
EQUIP ESCOMBRA
Un equip escombra sortirà de Montcada i
Reixac després de tancar la sortida i anirà fins a Vallvidrera, si
aquest equip arriba a Vallvidrera abans de les 13:30 hores s’esperarà a
aquesta hora i a continuació es tancarà el control per als que facin
l’itinerari llarg i sortirà un segon equip escombra fins a Molins de Rei
Si a les 13:30 hores no ha arribat el primer equip escombra, es tancarà el control per als que facin l’itinerari llarg i sortirà el segon equip escombra cap a Molins de Rei. A partir de les 13:30 hores a tots els participants que arribin a Vallvidrera se’ls recollirà el full de ruta i oficialment no podran continuar la caminada, si ho fan serà per al seu compte i sabent que no trobaran la senyalització de reforç, ni els controls de pas i d’avituallament i que darrera seu no hi ha ningú que els pugui donar una informació en cas necessari.
Els punts de control i els d’arribada es tancaran a l’hora establerta o quan hi arribi l’Equip Escombra, encara que sigui abans de l’hora límit establerta.
Si a les 13:30 hores no ha arribat el primer equip escombra, es tancarà el control per als que facin l’itinerari llarg i sortirà el segon equip escombra cap a Molins de Rei. A partir de les 13:30 hores a tots els participants que arribin a Vallvidrera se’ls recollirà el full de ruta i oficialment no podran continuar la caminada, si ho fan serà per al seu compte i sabent que no trobaran la senyalització de reforç, ni els controls de pas i d’avituallament i que darrera seu no hi ha ningú que els pugui donar una informació en cas necessari.
Els punts de control i els d’arribada es tancaran a l’hora establerta o quan hi arribi l’Equip Escombra, encara que sigui abans de l’hora límit establerta.
MITJANS DE TRANSPORT PÚBLIC
Accés a l’inici dels itineraris llarg i mitjà a Montcada i ReixacRenfe.- Tel. 902 240 202 (consultar horaris)
Línia: Barcelona – Massanet
(estacions a Barcelona: Sants i pg. de Gràcia; baixar a l’estació Montcada i Reixac). Aquesta és l’estació de tren més propera al punt de sortida.
Línia: Barcelona - Terrassa - Manresa
(estacions a Barcelona: pl. Catalunya i Sant Andreu; baixar a l’estació Montcada i Reixac –Manresa).
Transports Municipals de Barcelona.- Tel. 933 187 074 (consultar horaris)
Bus des de Barcelona (Fabra i Puig) amb final a l’inici de la caminada: línia 96
Accés a l’inici de l’itinerari curt i final de l’itinerari mitjà al Baixador de Vallvidrera
FGC.- Tel 932 051 515 (tren cada 5 minuts)
Línia: S 1 Terrassa - Barcelona
Línia: S 2 Sabadell - Barcelona
Final de l’itinerari llarg i de l’itinerari curt a Molins de Rei
Renfe.- Tel. 902 240 202 (consultar horaris) (estació a menys de 200 metres del punt d’arribada). Línia: Sant Vicenç de Calders - Vilafranca - Barcelona
Soler i Sauret.- Pg. Pi i Maragall, 54.- tel. 936 680 420 (consultar horaris)
Bus línea: Molins de Rei – Barcelona.
NOTA: Aquesta informació està subjecta a canvis
dimecres, 19 de març del 2014
POSSIBLES VISITES
Us començo la lista de llocs que podríem anar a visitar, la Mercè va comentar de fer-ho un cop al mes.
Vosaltres aneu afegint o bé aneu votant.
S'ha dit:
Monestir de Pedralbes: Elisabet, Núria,
Casa Lleó Morera
Casa Ametller
Palau Güell
Exposició CaixaFòrum: Mediterrani, del mite a la raó
MNAC: romànic o gòtic
Museu d'Història de Barcelona
En aquest enllaç es pot veure gran quantitat de visites possibles que organitza aquest museu. És per no posar-les totes.
També estaria bé pujar al Tibidabo o visitar la torre de telecomunicacions o l'observatori Fabra.
ABRIL on anem?
He estat mirant el bus turístic. Els bitllets valen 27€ un dia i 35€ dos dies. Es pot agafar les rutes que es vulguin i pujar i baixar per visistar.
També he descobert que pagant 30€ pots visitar els museus: Fundació Tàpies, CCCB, MNAC, Fundació Miró, Museu Picasso. El ticket dura 3 mesos. Això és de cara el turisme, ara s'hauria de veure cada museu quins descomptes té per la tercera edat, per exemple
Vosaltres aneu afegint o bé aneu votant.
S'ha dit:
Monestir de Pedralbes: Elisabet, Núria,
Casa Lleó Morera
Casa Ametller
Palau Güell
Exposició CaixaFòrum: Mediterrani, del mite a la raó
MNAC: romànic o gòtic
Museu d'Història de Barcelona
En aquest enllaç es pot veure gran quantitat de visites possibles que organitza aquest museu. És per no posar-les totes.
També estaria bé pujar al Tibidabo o visitar la torre de telecomunicacions o l'observatori Fabra.
ABRIL on anem?
He estat mirant el bus turístic. Els bitllets valen 27€ un dia i 35€ dos dies. Es pot agafar les rutes que es vulguin i pujar i baixar per visistar.
També he descobert que pagant 30€ pots visitar els museus: Fundació Tàpies, CCCB, MNAC, Fundació Miró, Museu Picasso. El ticket dura 3 mesos. Això és de cara el turisme, ara s'hauria de veure cada museu quins descomptes té per la tercera edat, per exemple
dilluns, 17 de març del 2014
dimecres, 12 de març del 2014
dimarts, 11 de març del 2014
EL METRO
Diumenge, dos quarts d'onze del matí, línia 4 direcció Fòrum.
Acostumo agafar-la els diumenges o bé dissabtes perquè em desplaça cap a la platja on hi camino una estona.
Sorpresa! Ple de gom a gom! Fins ara no era habitual, es podia seure de seguida. Vaig pensar que com que feia molt bon temps la gent volia sortir i respirar aire de mar, però com vaig descobrir més tard hi havia altres motius.
Un cop instal·lada i ben agafada, no per tafaneria sino per avorriment (penseu el que volgueu), el trajecte és llarg, em vaig dedicar a observar qui tenia al meu voltant.
M'hagués agradat tenir llapis i paper per anotar el que veia. Globalització total. Espectacular.
Crec que hi era TOTHOM i quan dic tothom vull dir tothom. Ara que hi penso no tothom ben bé hi faltaven els xinesos i els japonesos, on deurien ser? davant la Sagrada Família fent fotos? o en el seus basars venent còpies de Buitton? agafen el metro alguna vegada? La propera m'hi fixaré.
Al meu costat hi havia una noia crec que boliviana pel barret que duia, després ho vaig saber segur, vestida per les grans celebracions, rodoneta i plena de volants de colorins. Anava molt maquillada i pintada amb tons poc afavoridors. Sobre el llavi se li veien petites gotes de suor que tant podien ser de calor com de la vergonya que devia passar perquè tothom se la mirava, Cabell molt trenat, tibant i molt negre. A sobre, collarets, anells, polseres i més collarets i més polseres i ....tot dauradíssim.
Una mica més enllà n'hi havia dues més, també vestides de festa, acompanyades per un parell d'homes, baixets però "chulines" amb barrets plens de plomes de colors verds. I davant la porta, just davant, n'hi havia una altra que pentinava a una noia asseguda a terra. Amb tota la tranquil·litat del món li feia les trenes fins i tot amb les extensions de cabell correponents. Els passatgers quan entraven al vagó es quedaven sorpresos, elles ni s'inmutaven, seguien i tampoc es bellugaven de lloc. La gent les havia d'esquivar però no ho feien gaire bé perquè badaven. Ningú va arribar a caure sobre ningú, però.
També hi havia mames, papes, nens en cotxet, sense cotxet, joves amb skates, marroquins, paquistanesos amb els seus mòbils, gent de color, guiris blanquets, nenetes rossetes amb tirantets, iaios que es queixaven en veu molt alta de que hi havia massa gent, iaies que no els feien cas,....
Unes parades més enllà van pujar els que faltaven: "el macho ibérico" i la seva "Manola".
Genial!
Ell estarrufat com un gall dindi i ella "melosa y cariñosa" fent-li petonets amb una expressió a la cara de satisfacció com si als que tenia al seu voltant ens estigués dient: "este hombre es mio". I ben "suyo" vaig pensar. Edat uns cinquanta justets. Ell vestit amb roba de ciclista, de negre i arrapadet que se li marcaven els bíceps, tríceps i alguna cosa més, amb la bicicleta que li feia conjunt. Ella vestida amb pantalons apretats, se li marcava molt el cul, sabates de taló d'agulla, caçadora texana i llavis molt vermells. Ell repentinat, engominat, ondulat. Ella amb cabells massa negres per l'edat que semblava tenir. Ell també.Tots dos parlant en veu altíssima que encara que no vulguessis es feien observar i sentir. País!
De cop i volta, parada a la Barceloneta i comença a baixar gairebé tothom. Com que vaig veure que la noia que tenia al meu costat també es disposava a baixar no em vaig saber estar de preguntar-li d'on era i perquè anava vestida d'aquella manera. Sí era boliviana i anava a la rua que havia de recórrer el barri. El vagó va quedar mig buit. Llàstima perquè no havia acabat!
No era únicament el sol el que atreia la gent sino una rua de carnaval! Però un cop vaig ser al Fòrum també em vaig trobar que s'havia fet una cursa pels transplantaments.
Tot a vessar de gent. Per caminar casi s'havia de demanar sis plau. La platja netíssima i amb molta gent i el mar esplèndid.
La rua me la vaig trobar casi al final del recorregut. Ritmes caribenys i molt color.
Entre el sol, magnífic, i la música em van alegrar el dia i per completar calçotada a Begues amb les amistats. Olé el dia!!
Acostumo agafar-la els diumenges o bé dissabtes perquè em desplaça cap a la platja on hi camino una estona.
Sorpresa! Ple de gom a gom! Fins ara no era habitual, es podia seure de seguida. Vaig pensar que com que feia molt bon temps la gent volia sortir i respirar aire de mar, però com vaig descobrir més tard hi havia altres motius.
Un cop instal·lada i ben agafada, no per tafaneria sino per avorriment (penseu el que volgueu), el trajecte és llarg, em vaig dedicar a observar qui tenia al meu voltant.
M'hagués agradat tenir llapis i paper per anotar el que veia. Globalització total. Espectacular.
Crec que hi era TOTHOM i quan dic tothom vull dir tothom. Ara que hi penso no tothom ben bé hi faltaven els xinesos i els japonesos, on deurien ser? davant la Sagrada Família fent fotos? o en el seus basars venent còpies de Buitton? agafen el metro alguna vegada? La propera m'hi fixaré.
Al meu costat hi havia una noia crec que boliviana pel barret que duia, després ho vaig saber segur, vestida per les grans celebracions, rodoneta i plena de volants de colorins. Anava molt maquillada i pintada amb tons poc afavoridors. Sobre el llavi se li veien petites gotes de suor que tant podien ser de calor com de la vergonya que devia passar perquè tothom se la mirava, Cabell molt trenat, tibant i molt negre. A sobre, collarets, anells, polseres i més collarets i més polseres i ....tot dauradíssim.
Una mica més enllà n'hi havia dues més, també vestides de festa, acompanyades per un parell d'homes, baixets però "chulines" amb barrets plens de plomes de colors verds. I davant la porta, just davant, n'hi havia una altra que pentinava a una noia asseguda a terra. Amb tota la tranquil·litat del món li feia les trenes fins i tot amb les extensions de cabell correponents. Els passatgers quan entraven al vagó es quedaven sorpresos, elles ni s'inmutaven, seguien i tampoc es bellugaven de lloc. La gent les havia d'esquivar però no ho feien gaire bé perquè badaven. Ningú va arribar a caure sobre ningú, però.
També hi havia mames, papes, nens en cotxet, sense cotxet, joves amb skates, marroquins, paquistanesos amb els seus mòbils, gent de color, guiris blanquets, nenetes rossetes amb tirantets, iaios que es queixaven en veu molt alta de que hi havia massa gent, iaies que no els feien cas,....
Unes parades més enllà van pujar els que faltaven: "el macho ibérico" i la seva "Manola".
Genial!
Ell estarrufat com un gall dindi i ella "melosa y cariñosa" fent-li petonets amb una expressió a la cara de satisfacció com si als que tenia al seu voltant ens estigués dient: "este hombre es mio". I ben "suyo" vaig pensar. Edat uns cinquanta justets. Ell vestit amb roba de ciclista, de negre i arrapadet que se li marcaven els bíceps, tríceps i alguna cosa més, amb la bicicleta que li feia conjunt. Ella vestida amb pantalons apretats, se li marcava molt el cul, sabates de taló d'agulla, caçadora texana i llavis molt vermells. Ell repentinat, engominat, ondulat. Ella amb cabells massa negres per l'edat que semblava tenir. Ell també.Tots dos parlant en veu altíssima que encara que no vulguessis es feien observar i sentir. País!
De cop i volta, parada a la Barceloneta i comença a baixar gairebé tothom. Com que vaig veure que la noia que tenia al meu costat també es disposava a baixar no em vaig saber estar de preguntar-li d'on era i perquè anava vestida d'aquella manera. Sí era boliviana i anava a la rua que havia de recórrer el barri. El vagó va quedar mig buit. Llàstima perquè no havia acabat!
No era únicament el sol el que atreia la gent sino una rua de carnaval! Però un cop vaig ser al Fòrum també em vaig trobar que s'havia fet una cursa pels transplantaments.
Tot a vessar de gent. Per caminar casi s'havia de demanar sis plau. La platja netíssima i amb molta gent i el mar esplèndid.
La rua me la vaig trobar casi al final del recorregut. Ritmes caribenys i molt color.
Entre el sol, magnífic, i la música em van alegrar el dia i per completar calçotada a Begues amb les amistats. Olé el dia!!
 |
| no la vaig veure però potser hi era |
dimecres, 5 de març del 2014
EL BARRI GÒTIC
He estat llegint un mini resum d'una tesi doctoral sobre el barri gòtic de Barcelona. Molt interessant. Explica els motius pels quals es va fer. Quina era llavors, inicis del segle XX, la manera de pensar sobre el que ara en diem monuments històrics, quina necessitat hi havia de reconstruir-los, de quina manera, com es va començar a pensar en la importància del turisme, etc. I tot això amb una introducció sobre la influència que hi va tenir la revolució francesa i l'arribada al poder de la burgesia.
Us poso el link que m'han enviat per si us interessa.
extracte de la tesi: EL FALSO BARRIO GÓTICO
Fotografies de l'evolució de l'acabament de la façana principal de la catedral que també es va fer per aquestes èpoques.
Us poso el link que m'han enviat per si us interessa.
extracte de la tesi: EL FALSO BARRIO GÓTICO
Fotografies de l'evolució de l'acabament de la façana principal de la catedral que també es va fer per aquestes èpoques.
 |
| façana principal de la catedral al 1880 |
 | |||||||||||||||
| la mateixa façana al 1890 |
 |
| la catedral al 1913 |
dilluns, 3 de març del 2014
EL PODER DEL DINERO
La última película que hemos visto ha sido El poder del Dinero. Harrison Ford está muy mayor e irreconocible, pero tan interesante como siempre. El protagonista es un actor joven no conocido que realmente lo hace muy bien y es guapísimo. El argumento es muy actual . En mi opinión no es magistral pero a mi me gusto y se puede pasar un rato agradable. RECOMENDADA.
LLIBRES
Com que a vegades comentem que ens agrada molt llegir i no sabem què, us poso un seguit de llibres, tant en català com en castellà, que són recomenats per altres lectors o pels que fan les crítiques en els diaris.
Xavier Bosch (periodista i possiblement l'heu vist per TV): "Homes d'honor", "Se sabrà tot", "Eufòria". El protagonista és un periodista, les trames se situen a Barcelona i surten com rera fons corrupteles, terrorisme, suborns, empreses farmacèutiques, blanqueig de diners, màfies, relacions obscures entre el poder polític i econòmic, etc. el que estem vivint i que són temes moltes vegades de portada de diaris. Molt actual tot plegat.
Isabel Allende: no fan falta presentacions. És el primer libre que escriu de novel·la negra.
"El juego de Ripper": he copiat una sinopsi del llibre
"Tal como predijo la astróloga más reputada de San Francisco, una oleada de crímenes comienza a sacudir la ciudad. En la investigación sobre los asesinatos, el inspector Bob Martín recibirá la ayuda inesperada de un grupo de internautas especializados en juegos de rol, Ripper."
Escriptors del Bàltic
(els escriptors nòrdics s'han posat de moda)
Sofi Oksanen: escriptora finoestoniana
"Purga": la lluita d'Estònia per la independència de Rússia (1992) explicada a través de dues dones: una jove, Zara, que fuig d'un traficant de dones i d'una altra més gran, Aliide Truu que malviu a casa seva situada en un lloc perdut de l'interior del país.
"Quan els coloms van desaparèixer": situada a Estònia en l'època que va des de l'inici de la segona guerra mundial fins la reocupació soviètica dels anys seixanta. La crítica diu que està molt ben escrita i que els personatges estan molt ben construïts. També se n'ha fet una obra de teatre. Hi ha la versió castellana també.
Jaan Kross: escriptor estonià i diverses vegades proposat a Premi Nobel.
"El loco del zar": ambients i personatges estonians de la primera dècada del segle XIX . És interessant perquè entremig de les trames estableix paral·lelismes entre dues tiranies, la tsarista i la soviètica.
Saulius T. Kondrotas: escriptor lituà.
"Els ulls de la serp": situada al segle XIX mostra la realitat nacional i cultural lituana.
Segons el crìtic: "....i els podem assegurar que és un prodigi d'emoció, màgia i gran literatura descriptiva".
Sabíeu que
Carlos Ruiz Zafón va escriure una banda sonora per "L 'ombra del vent"?
És un músic autodidacta que a casa seva no tenien ni tan sols piano. Havia de practicar a casa dels amics que sí en tenien.
La interpretació pública més coneguda la va fer als estudis de Miramar, és a dir años ha, una creació titulada "El blues del tecnopapa" amb un espectador especial que havia de ser entrevistat a continuació, Jordi Pujol.
Xavier Bosch (periodista i possiblement l'heu vist per TV): "Homes d'honor", "Se sabrà tot", "Eufòria". El protagonista és un periodista, les trames se situen a Barcelona i surten com rera fons corrupteles, terrorisme, suborns, empreses farmacèutiques, blanqueig de diners, màfies, relacions obscures entre el poder polític i econòmic, etc. el que estem vivint i que són temes moltes vegades de portada de diaris. Molt actual tot plegat.
Isabel Allende: no fan falta presentacions. És el primer libre que escriu de novel·la negra.
"El juego de Ripper": he copiat una sinopsi del llibre
"Tal como predijo la astróloga más reputada de San Francisco, una oleada de crímenes comienza a sacudir la ciudad. En la investigación sobre los asesinatos, el inspector Bob Martín recibirá la ayuda inesperada de un grupo de internautas especializados en juegos de rol, Ripper."
Escriptors del Bàltic
(els escriptors nòrdics s'han posat de moda)
Sofi Oksanen: escriptora finoestoniana
"Purga": la lluita d'Estònia per la independència de Rússia (1992) explicada a través de dues dones: una jove, Zara, que fuig d'un traficant de dones i d'una altra més gran, Aliide Truu que malviu a casa seva situada en un lloc perdut de l'interior del país.
"Quan els coloms van desaparèixer": situada a Estònia en l'època que va des de l'inici de la segona guerra mundial fins la reocupació soviètica dels anys seixanta. La crítica diu que està molt ben escrita i que els personatges estan molt ben construïts. També se n'ha fet una obra de teatre. Hi ha la versió castellana també.
Jaan Kross: escriptor estonià i diverses vegades proposat a Premi Nobel.
"El loco del zar": ambients i personatges estonians de la primera dècada del segle XIX . És interessant perquè entremig de les trames estableix paral·lelismes entre dues tiranies, la tsarista i la soviètica.
Saulius T. Kondrotas: escriptor lituà.
"Els ulls de la serp": situada al segle XIX mostra la realitat nacional i cultural lituana.
Segons el crìtic: "....i els podem assegurar que és un prodigi d'emoció, màgia i gran literatura descriptiva".
Sabíeu que
Carlos Ruiz Zafón va escriure una banda sonora per "L 'ombra del vent"?
És un músic autodidacta que a casa seva no tenien ni tan sols piano. Havia de practicar a casa dels amics que sí en tenien.
La interpretació pública més coneguda la va fer als estudis de Miramar, és a dir años ha, una creació titulada "El blues del tecnopapa" amb un espectador especial que havia de ser entrevistat a continuació, Jordi Pujol.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)