Parlant l'altre dia amb la Julita va sortir el tema del bloc, com estava i si es tornava a posar en marxa o no. La veritat és que no hi havia tornat a pensar més.
Fa temps, amb allò de la neteja, com que ningú hi entrava i ni escrivia vaig estar a punt d'eliminar-lo però, gràcies a Déu que no ho vaig fer, es veu que ho deuria deixar per un altre dia o vet a saber què i arrel de la conversa amb la Julita el vaig tornar a obrir i el vaig remenar.
Hi tenim moltes notícies, esdeveniments, etc. de la nostra colla que ja no recordava. Llavors vaig pensar que de la mateixa manera de que en a mi m'havia fet gràcia rellegir-lo a vosaltres us podia passar el mateix.
Doncs aquí torna a ser.
Feu el que vulgueu. Si només voleu llegir, llegiu, voleu escriure, perfecte, voleu,...el que sigui.
Us he donat permís per ficar-hi la cullerada. Em falten els correus de la Montse García i de la Montse Salvadó que ja averiguaré. Les demés ja hi sou convidades.
A veure com anirà. I endavant les "haches" com se sol dir.
Pollancre
dijous, 10 de desembre del 2015
OCHO APELLIDOS CATALANES
No és una pel·lícula que un s'hagi de deixar perdre. No cal anar-la a veure, no ens perdríem res.
Si l'analitzem fredament no val res. Els gags són previsibles, els diàlegs no diuen "res", Catalunya "ahí está". No en saben treure partit. He sentit dir que si el guió l'haguessin fet els de Minoria Absoluta (Polònia) hauria estat molt millor, possiblement.
Dóna la sensació d'una pel·lícula poc cuidada, feta de forma ràpida per estrenar-la quan abans millor i treure'n el màxim de benefici econòmic. De fet, de moment, s'ha convertit en la més taquillera del 2015.
Els personatges tampoc són gran cosa perquè no se'ls fa dir "res", en canvi, els actors són gent que en saben un munt i es nota. Qualsevol bajanada que diguin la saben dir i a més saben fan riure. El Karra Elejalde ( genial l'entrada triumfal a Sevilla pel Guadalquivir a la proa del seu vaixell pescador com si fos un capità Hadock del Tintín), per mi el millor, seguit de la Carmen Machi i del Berto Romero (molt divertit el ball dels hípsters). La Rosa Ma Cerdà fa el paper de iaia independentista que t'imagines, el Dani Rovira, psé, parlant el castellà com un andalús o com un català potser seria el més destacable i la que fa i té el paper més fluix és la Clara Lago malgrat portar un vestit de núvia de Cortana.
Pel·lícula d'embolics i de tòpics típics per passar l'estona i per poder-ne parlar amb els amics i perquè casi ja l'ha vista TOTHOM.
Els que sembla que s'estan fent d'or arrel de la pel·lícula és Monells, un petit poble del Baix Empordà. Hi va molta gent per visitar-lo. A més hi ha un hotel i ara potser hi trobaríem "souvenirs" del rodatge. Si no se sap què fer un cap de setmana, doncs : visitar Monells!!!! ho tenim a prop. També es podria visitar Sevilla, Guetària,... però ens queden una mica massa lluny. Avantatge de que els "apellidos" siguin catalanes encara que hi aparegui el Messi.
Si l'analitzem fredament no val res. Els gags són previsibles, els diàlegs no diuen "res", Catalunya "ahí está". No en saben treure partit. He sentit dir que si el guió l'haguessin fet els de Minoria Absoluta (Polònia) hauria estat molt millor, possiblement.
Dóna la sensació d'una pel·lícula poc cuidada, feta de forma ràpida per estrenar-la quan abans millor i treure'n el màxim de benefici econòmic. De fet, de moment, s'ha convertit en la més taquillera del 2015.
Els personatges tampoc són gran cosa perquè no se'ls fa dir "res", en canvi, els actors són gent que en saben un munt i es nota. Qualsevol bajanada que diguin la saben dir i a més saben fan riure. El Karra Elejalde ( genial l'entrada triumfal a Sevilla pel Guadalquivir a la proa del seu vaixell pescador com si fos un capità Hadock del Tintín), per mi el millor, seguit de la Carmen Machi i del Berto Romero (molt divertit el ball dels hípsters). La Rosa Ma Cerdà fa el paper de iaia independentista que t'imagines, el Dani Rovira, psé, parlant el castellà com un andalús o com un català potser seria el més destacable i la que fa i té el paper més fluix és la Clara Lago malgrat portar un vestit de núvia de Cortana.
Pel·lícula d'embolics i de tòpics típics per passar l'estona i per poder-ne parlar amb els amics i perquè casi ja l'ha vista TOTHOM.
Els que sembla que s'estan fent d'or arrel de la pel·lícula és Monells, un petit poble del Baix Empordà. Hi va molta gent per visitar-lo. A més hi ha un hotel i ara potser hi trobaríem "souvenirs" del rodatge. Si no se sap què fer un cap de setmana, doncs : visitar Monells!!!! ho tenim a prop. També es podria visitar Sevilla, Guetària,... però ens queden una mica massa lluny. Avantatge de que els "apellidos" siguin catalanes encara que hi aparegui el Messi.
dimarts, 22 d’abril del 2014
LA VALL DE LORD
Crec que es podria resumir amb una sola paraula: "preciosa".
Com cada Dissabte Sant es va fer la 22na. caminada popular per la Vall de Lord. La sortida i l'arribada a Sant Llorenç de Morunys. Cada any les canvien i es va sortint i arribant des dels diferents municipis que la composen: La Pedra i La Coma, per exemple.
Hi havia inscrites unes 1500 persones que pel que es veu va ser tot un èxit.
Es van recórrer els avencs de Vilamala, l'embassament de la Llosa del Cavall i el santuari de la Mare de Déu de Lord. Dit així sembla que es va fer en un moment però els 17 km que composaven l'itinerari es van haver de fer en més de sis hores. La dificultat del terreny, hi havia trams que no seguien cap camí i es ficaven dins les baumes, la quantitat de gent, s'havia d'anar en fila índia segons quins llocs, els pendents molt pronunciats, les parades als controls entre d'altres coses van fer que el ritme de la caminada s'anés interrompent i la marxa fos lenta.
Malgrat tot, el dia radiant, ni un núvol, el bosc molt verd, olor de farigola per tot arreu, vistes esplèndides i l'embassament que semblava un llac. No es podia demanar més.
En els controls donaven avituallament: xocolata desfeta amb coca, entrepà amb botifarra cuita a la brasa allà mateix, beguda, fruita, i un polo. En un d'ells hi havia un grup d'homes ja grans que amenitzaven la parada tot tocant l'acordió, com en un aplec,vaja!
A l'arribar a la meta es podia beure clara d'un porró i regalaven com a record una mini ampolla de cava.
Senzillament, rodó.
Aquestes zones del Solsonès són poc conegudes i és una llàstima.
Gràcies a les caminades, que ara s'han posat de moda, es pot conèixer una mica més el nostre territori.
informació sobre la caminada i els llocs per on es passava
Com cada Dissabte Sant es va fer la 22na. caminada popular per la Vall de Lord. La sortida i l'arribada a Sant Llorenç de Morunys. Cada any les canvien i es va sortint i arribant des dels diferents municipis que la composen: La Pedra i La Coma, per exemple.
Hi havia inscrites unes 1500 persones que pel que es veu va ser tot un èxit.
Es van recórrer els avencs de Vilamala, l'embassament de la Llosa del Cavall i el santuari de la Mare de Déu de Lord. Dit així sembla que es va fer en un moment però els 17 km que composaven l'itinerari es van haver de fer en més de sis hores. La dificultat del terreny, hi havia trams que no seguien cap camí i es ficaven dins les baumes, la quantitat de gent, s'havia d'anar en fila índia segons quins llocs, els pendents molt pronunciats, les parades als controls entre d'altres coses van fer que el ritme de la caminada s'anés interrompent i la marxa fos lenta.
Malgrat tot, el dia radiant, ni un núvol, el bosc molt verd, olor de farigola per tot arreu, vistes esplèndides i l'embassament que semblava un llac. No es podia demanar més.
En els controls donaven avituallament: xocolata desfeta amb coca, entrepà amb botifarra cuita a la brasa allà mateix, beguda, fruita, i un polo. En un d'ells hi havia un grup d'homes ja grans que amenitzaven la parada tot tocant l'acordió, com en un aplec,vaja!
A l'arribar a la meta es podia beure clara d'un porró i regalaven com a record una mini ampolla de cava.
Senzillament, rodó.
Aquestes zones del Solsonès són poc conegudes i és una llàstima.
Gràcies a les caminades, que ara s'han posat de moda, es pot conèixer una mica més el nostre territori.
informació sobre la caminada i els llocs per on es passava
divendres, 11 d’abril del 2014
OCHO APELLIDOS VASCOS
Rafa (Dani Rovira) es un joven señorito andaluz que no ha tenido que
salir jamás de su Sevilla natal para conseguir lo único que le importa
en la vida: el fino, la gomina, el Betis y las mujeres. Todo cambia
cuando conoce a la primera mujer que se resiste a sus encantos: Amaia
(Clara Lago), una chica vasca. Decidido a conquistarla, se traslada a un
pueblo de "las Vascongadas", donde se hace pasar por vasco para
conseguir que le haga caso. Adopta el nombre de Antxon, seguido de
varios apellidos vascos: Arguiñano, Igartiburu, Erentxun, Gabilondo,
Urdangarín, Otegi, Zubizarreta y… Clemente.
Molt divertida. És per anar-la a veure. L'argument és senzill i des de l'inici ja es veu com acabarà. El que val la pena és el diàleg. S'ha d'estar atent per enganxar bé els comentaris (són ràpids responent els protagonistes), l'accent d'origen, les paraules indígenes, expressions, etc.
Molt bé els protagonistes. Genial: el que fa de Rafa, el pare de la noia i la Carmen Machi. Pel meu gust potser la més fluixeta és la que fa d'Amaia.
Sensacional l'entrada al País Basc, no badeu!!!!!
Molt divertida. És per anar-la a veure. L'argument és senzill i des de l'inici ja es veu com acabarà. El que val la pena és el diàleg. S'ha d'estar atent per enganxar bé els comentaris (són ràpids responent els protagonistes), l'accent d'origen, les paraules indígenes, expressions, etc.
Molt bé els protagonistes. Genial: el que fa de Rafa, el pare de la noia i la Carmen Machi. Pel meu gust potser la més fluixeta és la que fa d'Amaia.
Sensacional l'entrada al País Basc, no badeu!!!!!
dimecres, 9 d’abril del 2014
6 D'ABRIL
Decidir-se per llevar-se molt d'hora un dia de festa per anar fer esport no és cosa molt normal. En principi quan algú em deia que ho feia el titllava de grillat.
Mira que no aprofitar un diumenge per dormir i no fer res!!!!!!!!
Ara resulta que sóc jo la que ho fa!!!!!
A quarts de set del matí, DIANA. Barcelona encara a les fosques. No m'hauré equivocat d'hora?
Per desgràcia, no. A mesura que vaig fent els preparatius el dia es va llevant i pel que sembla no hi haurà ni un núvol. Millor, genial. Em resulta molt depriment haver de caminar pel bosc, mirar el cel i veure'l gris i fosc.
La sortida és a Montcada i Reixac i l'arribada a Molins de Rei.
Encara que l'organització et doni un mapa amb l'itinerari m'agrada buscar els llocs en el google maps o en el earth que és més "chulo" per saber exactament què em trobaré.
Pel que sembla el recorregut es farà per la serra de Collserola però pel vessant de darrera de Barcelona. Unes 8 hores es calcula el temps màxim per fer-lo.
Hi vaig sola. La meva màxima preocupació és no perdre'm perquè no tinc cap sentit de l'orientació i els mapes i planos no em serveixen de res. Aquesta preocupació la comento amb la persona de l'organització que fa el control de sortida i em diu que serem molts i que això serà impossible. Això espero! i per si de cas arrenco a còrrer darrera un grup que començava a caminar.
L'inici terrorífic, un turó, diria, més que un turó!! perquè puja, puja, puja, ...i començo a bufar. Penso que si això és només el principi hauré d'agafar el tren de tornada perquè no aguantaré. Però com allò que es diu que després de la pujada ve la baixada, és així, doncs perfecte, es pot anar descansant i sobretot seguint!!!!
De quan en quan entre els arbres es pot mirar el paisatge. Barcelona es veu genial, el Tibidabo d'esquena únic i Collserola resulta que té molts arbres i moltíssima vegetació. No ho hauria dit mai i tan a prop de la civilització!!!! Espais naturals verdíssims i nets!!!!
Vam caminar només un trosset per la carretera de les aigües, vam creuar l'arrabassada i la carretera de Molins, aquí es va acabar tot contacte amb "l'asfalt". La resta de l'itinerari va ser per camins forestals i per xaragalls una mica difícils de passar perquè també eren molt estrets.
Pujades i baixades, pujades i baixades, pujades i baixades i anar fent .
No vaig caminar sola. Sempre hi havia algú/ns davant o darrera. Així i tot em/ens vam perdre. Havíem de seguir els rètols que marcaven la ruta perquè seguíem un camí de Gran Recorregut (GR), el mediterrani, que ve't a saber d'on venia, no es veien prou bé i també perquè quan vas caminant has de mirar molt al terra per no ensopegar, mirar el paisatge, xerrar i un es despista. De totes maneres hauríem arribat a lloc perquè es podia preguntar als CICLISTES!!!! no n'havia vist mai tants!!! i sortien dels llocs més inverosímils!!
L'organització molt eficient. Ens van donar galetes, xocolata, entrepans i fruita en els diferents controls. L'aigua com sempre en càntirs.
Que bonic que es veu Molins de Rei després d'haver caminat més de 6 hores!
Quina il·lusió i satisfacció sents quan passes l'últim control!!!! No se sap com però s'arriba.
Crec que després d'aquesta experiència em tornaré a llevar d'hora per fer-ne una altra de caminada. Qui m'ho havia de dir! Ha estat genial!!!
No explico com estava a la tarda. Literalment empotrada al sofà.
Mira que no aprofitar un diumenge per dormir i no fer res!!!!!!!!
Ara resulta que sóc jo la que ho fa!!!!!
A quarts de set del matí, DIANA. Barcelona encara a les fosques. No m'hauré equivocat d'hora?
Per desgràcia, no. A mesura que vaig fent els preparatius el dia es va llevant i pel que sembla no hi haurà ni un núvol. Millor, genial. Em resulta molt depriment haver de caminar pel bosc, mirar el cel i veure'l gris i fosc.
La sortida és a Montcada i Reixac i l'arribada a Molins de Rei.
Encara que l'organització et doni un mapa amb l'itinerari m'agrada buscar els llocs en el google maps o en el earth que és més "chulo" per saber exactament què em trobaré.
Pel que sembla el recorregut es farà per la serra de Collserola però pel vessant de darrera de Barcelona. Unes 8 hores es calcula el temps màxim per fer-lo.
Hi vaig sola. La meva màxima preocupació és no perdre'm perquè no tinc cap sentit de l'orientació i els mapes i planos no em serveixen de res. Aquesta preocupació la comento amb la persona de l'organització que fa el control de sortida i em diu que serem molts i que això serà impossible. Això espero! i per si de cas arrenco a còrrer darrera un grup que començava a caminar.
L'inici terrorífic, un turó, diria, més que un turó!! perquè puja, puja, puja, ...i començo a bufar. Penso que si això és només el principi hauré d'agafar el tren de tornada perquè no aguantaré. Però com allò que es diu que després de la pujada ve la baixada, és així, doncs perfecte, es pot anar descansant i sobretot seguint!!!!
De quan en quan entre els arbres es pot mirar el paisatge. Barcelona es veu genial, el Tibidabo d'esquena únic i Collserola resulta que té molts arbres i moltíssima vegetació. No ho hauria dit mai i tan a prop de la civilització!!!! Espais naturals verdíssims i nets!!!!
Vam caminar només un trosset per la carretera de les aigües, vam creuar l'arrabassada i la carretera de Molins, aquí es va acabar tot contacte amb "l'asfalt". La resta de l'itinerari va ser per camins forestals i per xaragalls una mica difícils de passar perquè també eren molt estrets.
Pujades i baixades, pujades i baixades, pujades i baixades i anar fent .
No vaig caminar sola. Sempre hi havia algú/ns davant o darrera. Així i tot em/ens vam perdre. Havíem de seguir els rètols que marcaven la ruta perquè seguíem un camí de Gran Recorregut (GR), el mediterrani, que ve't a saber d'on venia, no es veien prou bé i també perquè quan vas caminant has de mirar molt al terra per no ensopegar, mirar el paisatge, xerrar i un es despista. De totes maneres hauríem arribat a lloc perquè es podia preguntar als CICLISTES!!!! no n'havia vist mai tants!!! i sortien dels llocs més inverosímils!!
L'organització molt eficient. Ens van donar galetes, xocolata, entrepans i fruita en els diferents controls. L'aigua com sempre en càntirs.
Que bonic que es veu Molins de Rei després d'haver caminat més de 6 hores!
Quina il·lusió i satisfacció sents quan passes l'últim control!!!! No se sap com però s'arriba.
Crec que després d'aquesta experiència em tornaré a llevar d'hora per fer-ne una altra de caminada. Qui m'ho havia de dir! Ha estat genial!!!
No explico com estava a la tarda. Literalment empotrada al sofà.
diumenge, 30 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)