EL METRO

Diumenge, dos quarts d'onze del matí, línia 4 direcció Fòrum.
Acostumo agafar-la els diumenges o bé dissabtes perquè em desplaça cap a la platja on hi camino una estona.
Sorpresa!  Ple de gom a gom! Fins ara no era habitual, es podia seure de seguida. Vaig pensar que com que feia molt bon temps la gent volia sortir  i respirar aire de mar, però com vaig descobrir més tard hi havia altres motius.
Un cop instal·lada i ben agafada, no per tafaneria sino per avorriment (penseu el que volgueu), el trajecte és llarg, em vaig dedicar a observar qui tenia al meu voltant.
M'hagués agradat tenir llapis i paper per anotar el que veia. Globalització total. Espectacular.
Crec que hi era TOTHOM i quan dic tothom vull dir tothom. Ara que hi penso no tothom ben bé hi faltaven els xinesos i els japonesos, on deurien ser? davant la Sagrada Família fent fotos? o en el seus basars venent còpies de Buitton? agafen el metro alguna vegada? La propera  m'hi fixaré.
Al meu costat hi havia una noia crec que boliviana pel barret que duia, després ho vaig saber segur, vestida per les grans celebracions, rodoneta i plena de volants de colorins. Anava molt maquillada i pintada amb tons poc afavoridors. Sobre el llavi se li veien petites gotes de suor que tant podien ser de calor com de la vergonya que devia passar perquè tothom se la mirava, Cabell molt trenat, tibant i molt negre. A sobre, collarets, anells, polseres i més collarets i més polseres i ....tot dauradíssim.
Una mica més enllà n'hi havia dues més, també vestides de festa,  acompanyades per un parell d'homes, baixets però "chulines" amb barrets plens de plomes de colors verds. I davant la porta, just davant, n'hi havia una altra que pentinava a una noia asseguda a terra. Amb tota la tranquil·litat del món li feia les trenes fins i tot amb les extensions de cabell correponents. Els passatgers quan entraven al vagó es quedaven sorpresos, elles ni s'inmutaven, seguien i tampoc es bellugaven de lloc. La gent les havia d'esquivar però no ho feien gaire bé perquè badaven. Ningú va arribar a caure sobre  ningú, però.
També hi havia mames, papes, nens en cotxet, sense cotxet, joves amb skates, marroquins, paquistanesos amb els seus mòbils, gent de color, guiris blanquets, nenetes rossetes amb tirantets, iaios que es queixaven en veu molt alta de que hi havia massa gent, iaies que no els feien cas,....
Unes parades més enllà van pujar els que faltaven: "el macho ibérico" i la seva "Manola".
Genial!
Ell estarrufat com un gall dindi i ella "melosa y cariñosa" fent-li petonets amb una expressió a la cara de satisfacció com si als que tenia al seu voltant ens estigués dient: "este hombre es mio". I ben "suyo" vaig pensar.  Edat uns cinquanta justets. Ell vestit  amb roba de ciclista, de negre i arrapadet que se li marcaven els bíceps, tríceps i alguna cosa més, amb la bicicleta que li feia conjunt. Ella vestida amb pantalons apretats, se li marcava molt el cul, sabates de  taló d'agulla, caçadora texana i llavis molt vermells. Ell repentinat, engominat, ondulat. Ella amb  cabells massa negres per l'edat que semblava tenir. Ell també.Tots dos parlant en veu altíssima que encara que no vulguessis es feien observar i sentir. País!
De cop i volta,  parada a la Barceloneta i comença a baixar gairebé tothom. Com que vaig veure que la noia que tenia al meu costat també es disposava a baixar no em vaig saber estar de preguntar-li d'on era i perquè anava vestida d'aquella manera. Sí era boliviana i anava  a la rua que havia de recórrer el barri.  El vagó va quedar mig buit. Llàstima perquè no havia acabat!
No era únicament el sol el que atreia la gent sino una rua de carnaval! Però un cop vaig ser al Fòrum també em vaig trobar  que s'havia fet una cursa pels transplantaments.
Tot a vessar de gent. Per caminar casi s'havia de demanar sis plau. La platja netíssima i amb molta gent i el mar esplèndid.
La rua me la vaig trobar casi al final del recorregut. Ritmes caribenys i molt color.
Entre el sol, magnífic, i la música em van alegrar el dia i  per completar calçotada a Begues amb les amistats. Olé el dia!!

no la vaig veure però potser hi era