XATONADA AL CLUB

D'aquí  aquí tardem mesos en poder-nos veure i d'aquí aquí  ens veiem sovint. No ho dic perquè em queixi, no,  al contrari, dona bo poder comentar, posar-nos al dia,.... i perquè no veure'ns.
Diumenge 16 ens va passar això. La pega va ser que no érem gaires, de la colla, vull dir. Només els Ros, els Vila, la Julita, el José Miguel era al monte caminant i caminant i nosaltres. L'excusa fer la xatonada.
El menjador de dalt era ple: la gent de la confraria, perquè figura que ho organitzava ella, la colla dels meus sogres que no se'n perd una,  una mega colla de papes, mames i nens petits que al menys eren entre tots una trentena, nosaltres i encara en una altra taula una família que si no m'equivoco es diu Baldrich i ara que recordo també hi era la Teresa Bruach amb el seu fill que està altíssim i gran amb el matrimoni que va sempre i que no recordo com es diu, ella amb el cabell curt i blanc i ell va amb bastó i li agrada molt la cervesa. Molt xivarri però vam estar molt bé.
Agradable tot plegat. Fins i tot hi havia calefacció!!! A fora el dia  era rúfol i amb plugim.
De moment a Begues no hi ha novetats, al menys la Julita no ens va posar al dia. L'únic que vam saber és que la filla de la Teresa Bruach encara no ha tingut la criatura, ja casi passa de comptes, ens ho va comentar la mare. iiiiaaaaaiiiii!!!!!
La mare de la Maria Antònia va fent però de seguida està a punt d'anar a la ciutat, la filla de la Montse Salvador està molt contenta amb la nova feina, enhorabona!, la filla dels Masvidal ja va a treballar, això ho vaig saber ahir al vespre al tornar de Begues, els nets de la Julita estan enormes i són wuapísimos, i el net dels Ortiz, presioso, ai les fotos!!!!
El dinar força bé.
Aperitiu: foie-gras, torradetes, olives i para de comptar. Com que hi havia molta gana ens en van haver de portar més perquè es va acabar de seguida. Però sobretot hi havia algú que no deixava ni les molles.
Després, la xatonada en si i de segon rap a la marinera amb dos musclus i dues gambes. Postres: pastís de poma, molt bo . Cafè, etc.
No ens vam quedar a jugar a cartes perquè tothom havia de tornar a casa però quan érem a baix que ens esperàvem els uns als altres vam seure als sofàs i encara hi seríem tot xerrant.
La conversa va girar al voltant d'un individu que és de la confraria, és nou, servia taules al menjador i  no se sap exactament qui és. De moment a la reunió dels confrares que hi va haver abans del dinar ja va dir que no en alguna cosa que es proposava (jo no hi vaig ser i no ho sé exactament). Sembla ser que és un protegit de la senyora Pujades. Que llarga n'és la seva ombra!!! Amb bona fe i somrient les va colant totes!!!!!!
Bé, fins la propera que serà la calçotada, diumenge 9 de març. A veure si veniu tots!!!!!!