dimecres, 26 de febrer del 2014

HORTA

  23 de març
 
FITXA TÈCNICA
Lloc de sortida i d'arribada: Plaça d’Alfons el Savi (Metro L4 Alfons X).
Hora de sortida: de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,000 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: c. Riera d’Horta (10:00 – 11:30 h).
ITINERARI
Pl. Alfons el Savi, c. Abd-el-Kader, c. Camèlies, pl. Font Castellana, c. Polònia, pl. Can Baró, c. Torre Daulac, parc del Guinardó, c. Mühlberg, carretera del Carmel, c. Conca de Tremp, c. Sigüenza, c. Pantà de Tremp, pl. de la Clota, av. Cardenal Vidal i Barraquer, c. Jorge Manrique, c. Berruguete, ronda de Dalt, av. Estatut de Catalunya, pl. Boticelli, av. Rieres d’Horta (Avituallament), c. Porto, c. Lisboa, c. Pere Pau, pl. Eivissa, c. Fulton, c. Tajo, pl. Castelao, c. Cartellà, c. Pitàgores, c. Pintor Mir, pg. Maragall, c. Reverend Josep Bundó, pg. Font d’en Fargues, c. Pintor Pradilla, parc del Guinardó, c. Sant Joan de les Abadesses, c. Francesc Alegre, c. Castillejos, ronda del Guinardó i pl. Alfons el Savi.
MAPA DE LA CAMINADA
 

CALÇOTADA

No escric la recepta de la calçotada perquè ja la sabeu però us enganxo a la dreta del blog una adreça que es diu "receptes amb calçots" on hi ha mil i una maneres de fer-los, fins i tot en  flam.



dilluns, 17 de febrer del 2014

CAMINADA DE L'OLIMPISME

 23 de febrer 
FITXA TÈCNICA
Lloc de sortida: Pl. dels Voluntaris Olímpics (Metro L-4 Ciutadella-Vila Olímpica)
Lloc d'arribada: Jardins Mirador Poble Sec (Metro L-3 Drassanes)
Hora de sortida:
de 9:00 a 9:30 h
Hora límit d'arribada: 13:00 h
Distància: 11,500 km aprox.
Durada aproximada: 3:30 h
Avituallament i control de pas: Av. Roma – c. Comte d’Urgell (de 10:00 a 12 :00 h)
ITINERARI

Pl. dels Voluntaris (parc del Port Olímpic), c. de la Marina, av. Diagonal, pg. de Gràcia, c. Aragó, av. Roma/Urgell (avituallament), av. Roma, pl. Països Catalans, c. Tarragona, pl. Espanya, av. Maria Cristina, pl. Carles Boigas, mirador de Palau, av. Montanyans, IBE, palau Sant Jordi, estadi Olímpic, Museu de l’Esport, av. Miramar, pl. Carlos Ibáñez, Miramar, mirador Poble Sec i jardins del Mirador del Poble Sec.












































XATONADA O XATÓ

El xató és un plat típic del Garraf i del Penedès que té els seus orígens en la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi.
No he trobat l'explicació de la paraula aixetonar, serà posar aixeta a la bóta de vi? No surt a l'enciclopèdia catalana. Si algú ho sap que ens ho expliqui, plis.


El xató es una amanida amb escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Aquesta amanida està condimentada amb una extarordinària salsa feta sempre, i aquest diuen que és la base del seu secret, amb ma de morter a partir d’ametlles, avellanes, nyores, alls, l’oli d’oliva verge, vinagre i una pinzellada de sal; també hi ha qui afegeix bitxo, pa fregit, ceba escalivada... El xató s’acostuma a servir acompanyat de molts tipus de menjars però sempre de costat amb els vins blancs i negres de la DO Penedès i els nou postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles.




XATONADA AL CLUB

D'aquí  aquí tardem mesos en poder-nos veure i d'aquí aquí  ens veiem sovint. No ho dic perquè em queixi, no,  al contrari, dona bo poder comentar, posar-nos al dia,.... i perquè no veure'ns.
Diumenge 16 ens va passar això. La pega va ser que no érem gaires, de la colla, vull dir. Només els Ros, els Vila, la Julita, el José Miguel era al monte caminant i caminant i nosaltres. L'excusa fer la xatonada.
El menjador de dalt era ple: la gent de la confraria, perquè figura que ho organitzava ella, la colla dels meus sogres que no se'n perd una,  una mega colla de papes, mames i nens petits que al menys eren entre tots una trentena, nosaltres i encara en una altra taula una família que si no m'equivoco es diu Baldrich i ara que recordo també hi era la Teresa Bruach amb el seu fill que està altíssim i gran amb el matrimoni que va sempre i que no recordo com es diu, ella amb el cabell curt i blanc i ell va amb bastó i li agrada molt la cervesa. Molt xivarri però vam estar molt bé.
Agradable tot plegat. Fins i tot hi havia calefacció!!! A fora el dia  era rúfol i amb plugim.
De moment a Begues no hi ha novetats, al menys la Julita no ens va posar al dia. L'únic que vam saber és que la filla de la Teresa Bruach encara no ha tingut la criatura, ja casi passa de comptes, ens ho va comentar la mare. iiiiaaaaaiiiii!!!!!
La mare de la Maria Antònia va fent però de seguida està a punt d'anar a la ciutat, la filla de la Montse Salvador està molt contenta amb la nova feina, enhorabona!, la filla dels Masvidal ja va a treballar, això ho vaig saber ahir al vespre al tornar de Begues, els nets de la Julita estan enormes i són wuapísimos, i el net dels Ortiz, presioso, ai les fotos!!!!
El dinar força bé.
Aperitiu: foie-gras, torradetes, olives i para de comptar. Com que hi havia molta gana ens en van haver de portar més perquè es va acabar de seguida. Però sobretot hi havia algú que no deixava ni les molles.
Després, la xatonada en si i de segon rap a la marinera amb dos musclus i dues gambes. Postres: pastís de poma, molt bo . Cafè, etc.
No ens vam quedar a jugar a cartes perquè tothom havia de tornar a casa però quan érem a baix que ens esperàvem els uns als altres vam seure als sofàs i encara hi seríem tot xerrant.
La conversa va girar al voltant d'un individu que és de la confraria, és nou, servia taules al menjador i  no se sap exactament qui és. De moment a la reunió dels confrares que hi va haver abans del dinar ja va dir que no en alguna cosa que es proposava (jo no hi vaig ser i no ho sé exactament). Sembla ser que és un protegit de la senyora Pujades. Que llarga n'és la seva ombra!!! Amb bona fe i somrient les va colant totes!!!!!!
Bé, fins la propera que serà la calçotada, diumenge 9 de març. A veure si veniu tots!!!!!!

divendres, 14 de febrer del 2014

EL GRAN DICTADOR

FIORDS DE NORUEGA

FOTOGRAFIES PRECIOSES, ORIGINALS, INNÈDITES,...

MARTA ALTÉS

Un gos (com el seu) que creu que el seu nom és No perquè sempre li criden ¡No!; un osset l'avi del qual té Alzheimer, i un nen artista que se sent tan geni com Dalí. Són les tres històries infantils creades per la jove il·lustradora Marta Altés (Barcelona, 1982) que l'han catapultat a una dotzena de països -entre ells, Alemanya, Itàlia, França, el Japó i Corea- des de Londres, ciutat a la qual va arribar fa quatre anys amb el seu anglès d'institut, una petita maleteta de rodes i una sola nit reservada de bed and breakfast. «Em vaig llançar a la piscina. Feia cinc anys que treballava en un estudi de disseny gràfic i encara que ja es notava la crisi em vaig dir: 'O ara o mai'. Vaig demanar un crèdit d'estudiant i em vaig inscriure en un curs especialitzat en il·lustració infantil...

Aquest és el tros d'un article del diari "el Periòdico" d'ahir que dedica a la Marta. Es diu "un llapis català a Londres"
No el puc copiar sencer perquè no en sóc subscriptora. Potser vosaltres el teniu a casa i el podeu llegir sencer.  ENHORABONA Marta!
 També us he penjat en el lateral dret del blog  la seva web


dijous, 13 de febrer del 2014

LUCÍA ETXEBARRÍA

'Abans-d'ahir, per primera vegada, vaig entendre el sentiment independentista català', diu l'escriptora Lucía Etxebarria en un article que publicava ahir el diari Ara i que es titula 'Per què em dol tant ser espanyola'., Arran de la gala dels premis Goya, Etxebarria parla de la manca d'ajut econòmic estatal al cinema espanyol, i ho compara amb les subvencions que rep el diari ABC, amb el diner públic que rep el PP o la patronal CEOE…
'Diumenge em vaig avergonyir fins al moll de l'os de ser espanyola. De tenir DNI espanyol i de viatjar amb passaport espanyol', assegura. També critica l'absència del ministre José Ignacio Wert a la gala, després d'una gestió del seu govern que ha fet que s'apugés l'IVA cultural i es rebaixessin les subvencions al sector.

Afegeix: 'Em vaig adonar que Espanya és un país que menysprea la cultura, la maltracta [...], que salvarà una infanta que ha robat --presumptament-- una pasta que no necessitava', i remarca que aquest mateix país 'gasta 564 milions a l'any de subvenció a la tauromàquia'.

Ho contraposa amb Catalunya: 'No he sentit mai un català que critiqués Bigas Luna, Balagueró, Francesc Bellmunt, Agustí Villaronga , Ventura Pons, Kike Maíllo, Cesc Gay, els Baiona, la Coixet…' I diu que no creu que mai el conseller de Cultura deixés d'anar a la gala dels premis Gaudí.

'I per això, precisament, abans-d'ahir, per primera vegada, vaig entendre els independentistes catalans', conclou.

No sé si l'heu llegit aquest article en el diari Ara però està molt bé.
Hi ha l'enllaç.

diumenge, 2 de febrer del 2014

INDOCHINE

Restaurant sensacional a tots nivells.
Decoració asiàtica molt cuidada amb plantes naturals. Hi ha moltíssimes orquídees.

Les taules són baixes i sota els seients hi ha aigua amb peixos de colors. No et mulles els peus! Preciós
Tenen tres menús de degustació amb molts plats cadascun. I una carta. Pots triar, és clar


Aquest és el menú més curt com diu el nom. En els altres dos pot ser que s'hi afegeixin 2 o 4 plats més. Hi va també el postre. En aquesta foto hi falta l'últim postre que era un mini dau de flam de coco.
El preu és d'uns 40€ sense iba ni beguda, això vol dir que al final es paguen uns 50-55€ segons la beguda que s'hagi demanat.

llagostins agredolços cuits amb fulla de cítric i salsa de calamansi  

Són plats molt agradables i perfumats i amb unes presentacions molt "orientals" perquè el xef/propietari és de Cambodja. Tot molt cuidat.
Us el recomano.

DAVANT L'HORITZÓ

Davant l'horitzó és el nom que reb una exposició que fan a la Fundació Miró.
Us copio el text que surt en el tríptic  perquè ho explica molt millor que jo.

Davant l’horitzó és una reunió anacrònica d’horitzons pintats i fotografiats, amb alguna incursió en el món de l’escultura, la instal·lació i el land art. El títol i l’esperit de l’exposició remeten al llibre Devant le temps, l’estudi de Georges Didi-Huberman sobre anacronisme i història de l’art. Guiada per grans pensadors com Walter Benjamin, Carl Einstein i Aby Warburg, la seva anàlisi posa sobre la taula la qüestió de l’anacronisme  com un dels tabús de la història de l’art com a disciplina acadèmica.

L’exposició se centra en la representació de l’horitzó com a tema recurrent i gran desafiament pictòric, i s’estructura mitjançant una seqüència de converses i diàlegs anacrònics que tracten diversos aspectes de l’horitzó representat. El punt de partida és una sala introductòria dedicada a Joan Miró, seguida d’un gran bloc europeu dividit en sales sobre l’horitzó nòrdic, l’horitzó francès, les marines i el contrast entre l’horitzó expressionista i l’horitzó japonès, i que culmina en una capella dedicada a l’horitzó. A continuació, un segon gran bloc sobre l’horitzó nord-americà del segle XX, una secció final dedicada a l’horitzó postcolonial i un epíleg que recull les lliçons de l’exposició i planteja la pregunta: l’horitzó és el lloc de la pintura, la línia on es concentren els reptes i les paradoxes de l’activitat pictòrica?


les rochers de Bell-île, Claude Monet
els quatre horitzons,  Perejaume
                                                                                                                          
En la sala introductòria de la que parla el text hi ha un paisatge d'Urgell, un Miró i unes peces escultòriques penjades a la pared d'en Perejaume que "dialoguen" entre elles. Tres maneres diferents de "veure" un horitzó. Aquesta sala és molt explicativa del que ve després.
L'exposició no es fa gens llarga i és curiosa de veure.
Va molt bé l'audioguia.
S'acaba el dia 16 d'aquest mes.

       
el corrent d'Humbold, Max Ernest